Optimot. Consultes lingüístiques

Resultats de la cerca frase exacta: 343

Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)

Principi vital dels éssers vivents, especialment de l'ésser humà. Ésser com un cos sense ànima. Seu de la intel·ligència, la voluntat i la sensibilitat. Les facultats de l'ànima. Entitat concebuda com a substància espiritual, distinta del cos i [...]

ànima

1 1 f. [FS] [LC] [RE] Principi vital dels éssers vivents, especialment de l'ésser humà. Ésser com un cos sense ànima.
1 2 f. [FS] [LC] [RE] Seu de la intel·ligència, la voluntat i la sensibilitat. Les facultats de l'ànima.
1 3 f. [FS] [LC] [RE] Entitat concebuda com a substància espiritual, distinta del cos i immortal. La immortalitat de l'ànima.
1 4 [LC] ànima de càntir Persona curta de gambals.
1 5 [LC] caure a algú l'ànima als peus Tenir un gran desengany.
1 6 [AN] [LC] [RE] donar l'ànima al diable Fer amb ell un pacte segons el qual hom li abandona l'ànima després de la mort a canvi d'obtenir riqueses, plaers, poder.
1 7 [LC] en cos i ànima V. cos¹.
1 8 [LC] donar l'ànima a Déu Exhalar l'ànima.
2 1 f. [FS] [LC] [RE] L'ànima separada del cos després de la mort. Les ànimes del purgatori. Pregar per l'ànima del difunt.
2 2 [LC] [RE] ànima en pena Ànima que sofreix les penes de l'infern o del purgatori.
2 3 [LC] com una ànima en pena Amb aspecte trist i abatut.
2 4 [LC] semblar una ànima en pena Tenir un aspecte trist i abatut.
3 f. [FS] [LC] Ésser humà, persona. És un poble de dotze mil ànimes. No hi havia una ànima. No hi vam trobar una ànima vivent.
4 f. [FS] [LC] Part moral i emocional de l'home. Tenir una bona ànima. Una ànima sensible, apassionada, caritativa. Un home sense ànima.
5 f. [LC] Allò que és respecte a una cosa com l'ànima respecte al cos, part essencial d'una cosa que li dona vida, vigor, força, etc. Ell fou l'ànima de la conjuració.
6 1 f. [LC] Part interior de diferents objectes, que els sosté, els reforça, etc. Un bastó amb ànima de ferro. L'ànima d'un botó.
6 2 f. [LC] En els instruments de corda, petit cilindre d'avet col·locat entre la tapa i el fons, que permet a la tapa de resistir la pressió del pontet.
6 3 f. [IMF] Llistó que fa de metxa postissa per a ésser allotjat als cadells de dues parts que cal encolar.
6 4 f. [DE] [LC] Buit o interior del canó d'una arma de foc.
6 5 f. [IMI] Peça de sola que, col·locada entre la plantilla i la sola, omple i reforça l'enfranc de la sabata.
6 6 f. [IMF] Part interior dels taulers contraplacats, constituïda per una o unes quantes fulloles que li donen consistència i que després són recobertes d'altres fulloles de qualitat superior i més vistoses, que formen les cares exteriors.
6 7 f. [IT] Disc o planxeta dels botons folrats amb roba.
6 8 f. [TRA] Part central de l'arbre d'una nau format per diverses peces.
6 9 f. [TRA] Fil d'estopa, de fibra sintètica o metàl·lic, situat a l'interior d'algunes cordes i d'alguns cables.
6 10 f. [IT] Part del fil compost responsable de les propietats tècniques de resistència, elasticitat, estabilitat dimensional, etc.
6 11 f. [TRA] Cordeta o fileret que passa per l'interior de la beina d'algunes veles.
6 12 f. [EI] Part central d'un perfil metàl·lic, d'una biga, que n'uneix les ales.
7 f. [HIG] En heràld., llegenda d'una divisa.

Abreviacions