Resultats de la cerca bàsica: 66
|
31.
busca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, assenyala les hores, els minuts o els segons en l'esfera d'un rellotge. Les busques del rellotge són l'horària, la minutera i la dels segons. Estil 6. Vara prima més o menys llarga que serveix per a assenyalar sobre una pissarra, un cartell, un mapa, una projecció, etc. Símbol [...]
|
|
32.
claqueta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En cin., pissarra amb un tros de fusta a la part inferior muntada en forma de finestró amb frontisses, on s'especifiquen les principals indicacions tècniques que permeten identificar cada pla que es filma: el títol de la pel·lícula, el número del pla i el número [...]
|
|
33.
drap
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, esborrar una pissarra, amb un drap. Retall d'un teixit, restes de confecció. deixar algú com un drap brut Omplir-lo d'improperis, denigrar-lo. treure els drapets al sol a algú Descobrir els seus defectes, les seves malifetes, etc. a tot drap Molt de pressa. [...]
|
|
34.
guix
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i en l'escultura. guix alabastre Varietat de guix de gra molt fi. Barreta de guix usada per a escriure a la pissarra. Pastilla d'esteatita emprada pels sastres per a senyalar les teles. [...]
|
|
35.
esponja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pressió, que s'empra en la higiene personal i per a la neteja domèstica. Rentar amb una esponja. Hem de passar l'esponja a la pissarra per esborrar el que hi ha escrit. Peça de material sintètic porós que s'empra en la neteja i com a absorbent. La falta és perdonada: oblidem-la [...]
|
|
36.
cavallet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Suport en forma d'escala de tisora amb un travesser horitzontal a mitja alçària destinat a col·locar-hi una pissarra o la tela que hom pinta. Suport en forma de forqueta per a sostenir els arcabussos i altres armes de foc per a apuntar i disparar. Suport que divideix en diversos [...]
|
|
37.
bolet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Bjerkandera adusta). bolet d'esca de verger Bolet de soca dels fruiters. bolet d'esquirol Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de l'ordre de les tricolomatals, vernal, de barret convex, quan és tendre, i després aplatat, boterut i de color de pissarra (Hygrophorus marzuolus). bolet [...]
bolet
|
|
38.
pissarrenc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [de la pissarra] pizarreño -ña. 2 [semblant a la pissarra] pizarroso -sa, pizarreño -ña. [...]
|
|
39.
pizarra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 min llicorella, pissarra. 2 [tablilla para escribir] pissarra. 3 [encerado] pissarra. Borrar la pizarra, esborrar la pissarra. [...]
|
|
40.
empissarrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [cobrir de pissarra] empizarrar. [...]
|
bolet
1 1 m. [BO] [BOB] [LC] Cos fructífer d'un fong basidiomicet o ascomicet, carnós, suberós o gelatinós, que es forma a partir del miceli, gairebé sempre en contacte amb l'exterior.
1 2 m. pl. [BO] [BOB] [LC] pop. Fong, floridura. Si no et rentes et sortiran bolets. Hi ha una humitat a la paret i s'ha cobert de bolets. El pa no es pot aprofitar: hi han sortit bolets.
1 3 [BOB] bolet amarg Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de bona mida, de carn molt amarga, freqüent als boscos mediterranis (Leucopaxillus gentianeus ).
1 4 [BOB] [LC] bolet blanc a ) Pebràs.
1 4 [BOB] bolet blanc b ) Farinera.
1 5 [BOB] [LC] bolet cabriter Rossinyol 2 1.
1 6 [BOB] [LC] bolet carner Bolet comestible del grup dels basidiomicets, lignícola, de cos fructífer carnós i recobert totalment d'acícules (Hericium erinaceum i espècies afins).
1 7 [BOB] [LC] bolet d'agulles Llengua de bou.
1 8 [BOB] [LC] bolet d'agulles ferruginós Bolet del grup dels basidiomicets, brunenc i suberós, amb agulletes brunes portades per un barret turbinat (Hydnellum ferrugineum ).
1 9 [BOB] [LC] bolet d'agulles rufescent Bolet del grup dels basidiomicets, semblant a la llengua de bou però d'un to més pujat (Hydnum rufescens ).
1 10 [BOB] [LC] bolet d'àlber Pollancró 1.
1 11 [BOB] [LC] bolet d'alzina Flota de surera.
1 12 [BOB] [LC] bolet d'esca a ) Bolet de soca de l'ordre de les porials, perenne, la carn del qual, prèviament assecada o torrada, s'emprava antigament per a encendre foc (Fomes fomentarius ).
1 12 [BOB] [LC] bolet d'esca b ) Bolet emprat per a encendre foc.
1 13 [BOB] [LC] bolet d'esca cremat Bolet de soca de l'ordre de les porials, de color gris (Bjerkandera adusta ).
1 14 [BOB] [LC] bolet d'esca de verger Bolet de soca dels fruiters.
1 15 [BOB] [LC] bolet d'esquirol Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de l'ordre de les tricolomatals, vernal, de barret convex, quan és tendre, i després aplatat, boterut i de color de pissarra (Hygrophorus marzuolus ).
1 16 [BOB] [LC] bolet d'oliu Gírgola d'olivera.
1 17 [BOB] bolet d'om Orellana 3.
1 18 [BOB] [LC] bolet d'or Ou de reig.
1 19 [BOB] [LC] bolet d'orella a ) Orellana 3.
1 19 [BOB] bolet d'orella b ) Gírgola 1.
1 20 [BOB] [LC] bolet d'ou a ) Ou de reig.
1 20 [BOB] bolet d'ou b ) Molleric.
1 20 [BOB] bolet d'ou c ) Sureny.
1 21 [BOB] [LC] bolet d'ovella Bolet de l'ordre de les tricolomatals, brunenc i llenegós, amargant, que forma micorrizes amb el pi (Tricholoma fracticum i espècies afins).
1 22 [BOB] [LC] bolet de bou Sureny.
1 23 [BOB] [LC] bolet de cabra Lleterola vera.
1 24 [BOB] bolet de camí Terrerol 1 2.
1 25 [BOB] [LC] bolet de camp Camperol 3.
1 26 [BOB] [LC] bolet de castanyer Gírgola de castanyer.
1 27 [BOB] [LC] bolet de crosta Bolet de soca, de barret semicircular, cobert d'una crosta bruna (Ganoderma applanatum ).
1 28 [BOB] [LC] bolet de femer Bolet del gènere Coprinus , del grup dels basidiomicets, sense interès culinari, de barret amb plecs radials, espores negres i làmines deliqüescents, que creix en substrats rics en matèria orgànica.
1 29 [BOB] [LC] bolet de femer clapat Bolet de femer amb clapes blanques sobre el barret negre (Coprinus picaceus ).
1 30 [BOB] [LC] bolet de femer prisat Bolet de femer de barret delicat, solcat de plecs radials (Coprinus plicatilis ).
1 31 [BOB] bolet de fems a ) Bolet de femer.
1 31 [BOB] bolet de fems b ) Bolet de tinta.
1 32 [BOB] [LC] bolet de ginesta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, semblant al fals carlet (Entoloma clypeatum ).
1 33 [BOB] [LC] bolet de greix Bolet primaveral del grup dels ascomicets, semblant a una múrgola, de barret arrodonit i brunenc, amb aspecte de cervell, sovint tòxic, però comestible si prèviament ha estat assecat (Gyromitra esculenta ).
1 34 [BOB] [LC] bolet de l'espinacal Gírgola de panical.
1 35 [BOB] [LC] bolet de la palla d'arròs Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama amb una gran volva, que hom conrea sobre palla d'arròs o altres residus agrícoles (Volvariella volvacea ).
1 36 [BOB] [LC] bolet de mantellina Cortinari.
1 37 [BOB] bolet de neu Bolet d'esquirol.
1 38 [BOB] [LC] bolet de noguera Bolet de soca, comestible quan és tendre, que forma uns grans barrets d'inserció lateral, recoberts d'esquames característiques i sovint superposats (Polyporus squamosus ).
1 39 [BOB] bolet de panical Gírgola de panical.
1 40 [BOB] [LC] bolet de pi Bolet del grup dels basidiomicets, groc i amargant, que sovint fa flotes formades per molts individus (Hypholoma fasciculare ).
1 41 [BOB] [LC] bolet de pi rogenc Bolet del grup dels basidiomicets, semblant al bolet de pi, però de barret més gros i vermellós, que forma flotes sobre la fusta dels planifolis (Hypholoma sublateritium ).
1 42 [BOB] [LC] bolet de pila Gírgola de bruc.
1 43 [BOB] [LC] bolet de poll [o bolet de polla, o bolet de pollanc] Pollancró 1.
1 44 [BOB] [LC] bolet de porc Camperol 3.
1 45 [BOB] bolet de roc Bolet de l'ordre de les pluteals, de peu blanc, làmines rosades i olor de farina (Entoloma lividoalbum ).
1 46 [BOB] [LC] bolet de saüquer Orella de Judes.
1 47 [BOB] [LC] bolet de Sant Jordi Moixernó 1.
1 48 [BOB] [LC] bolet de soca Bolet que creix sobre la fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
1 49 [BOB] [LC] bolet de soca de colors Bolet de soca zonat.
1 50 [BOB] bolet de soca de pi Bolet de pi.
1 51 [BOB] bolet de soca dels fruiters Bolet de soca del grup dels basidiomicets, que ataca els fruiters de pinyol i els ametllers, sobre els quals forma fructificacions de color canyella, gruixudes, cobertes de porus (Phellinus tuberculosus ).
1 52 [BOB] [LC] bolet de soca rosat Bolet de soca del gènere Pluteus , del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama central, que viu sobre fusta molt alterada.
1 53 [BOB] [LC] bolet de soca vellutat Bolet de soca del grup dels basidiomicets, en forma de consola de color brunenc, cutícula amb pèls rígids i carn esponjosa (Inonotus hispidus ).
1 54 [BOB] [LC] bolet de soca zonat Bolet de soca de l'ordre de les porials, amb porus, de barret prim semicircular, amb zones concèntriques vellutades de diversos colors (Trametes versicolor ).
1 55 [BOB] [LC] bolet de socarrada Socarrell 1.
1 56 [BOB] [LC] bolet de tinta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de barret cilíndric cobert de fibres blanques que, en madurar, es converteixen en un suc negre que era emprat com a tinta, que apareix en els sòls ben adobats (Coprinus comatus ).
1 57 [BOB] [LC] bolet de tinta tòxic Pixacà 2 2.
1 58 [BOB] [LC] bolet de vaca Bolet de l'ordre de les cortinarials, de grandària mitjana, de barret viscós i cama amb un ampli bulb marginat, de color ocre lleonat i làmines taronja, freqüent als alzinars i boscos mixtos (Cortinarius fulmineus i espècies afins).
1 59 [BOB] bolet de xop Pollancró 1.
1 60 [BOB] bolet del dimoni Matagent.
1 61 [BOB] bolet fort Pebràs 1.
1 62 [BOB] bolet groc Molleric.
1 63 [BOB] [LC] bolet lletereser Rovelló de cabra.
1 64 [BOB] [LC] bolet pebrer Pebràs lleter.
1 65 [BOB] bolet pudent Ou del diable.
1 66 [BOB] bolet rialler Bolet de l'ordre de les cortinarials, de color groc, que forma flotes sobre soques en descomposició i pot ésser al·lucinogen (Gymnopilus spectabilis ).
1 67 [BOB] [LC] bolet terrolenc Camperol 3.
2 1 m. [ED] [LC] Barret tou rodó.
2 2 m. [AGP] Afàs.
3 m. [LC] Persona menuda.
4 m. [LC] Cop donat al cap d'algú amb la mà.
5 m. [LC] Element aïllat o discordant respecte del context o de l'entorn en què es troba. Aquell edifici modern era un bolet enmig del barri vell.