FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli del gènere Platanus, de la família de les platanàcies, d'escorça grisenca, que es desprèn a plaques deixant sobre el tronc taques irregulars verdoses o groguenques, fulles palmades, amb lòbuls o segments sovint dentats, flors unisexuals molt petites [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Phytophthora cambivora, que es manifesta pel podriment de les arrels i per l'enfosquiment de la fusta i el clivellament de l'escorça a la base del tronc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les mans. S'ha enfilat en un pi. S'enfilaven penya amunt. Enfilar-se a la cadira, en una escala. Pujar peniblement. S'enfilà pel camí costerut del castell. Una planta, pujar arrapant-se o entortolligant-se al tronc d'un arbre, a un aspre, etc. El lligabosc s'enfilava pels troncs de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància més o menys dura i fibrosa que forma la major part del tronc i de les branques dels arbres i arbustos sota l'escorça. Fusta de roure, d'alzina, d'om. Fusta de roll. Fusta elaborada. Un llit de fusta. Una casa de fusta. ésser de bona fusta Ésser de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coixí de llit. I de nit es posava les claus davall el capçal del llit. Part del llit on es posen el coixí o els coixins. Capçalera 1 . Objecte que fa de suport o coixí. Tros de fusta que es posa sobre el pilar perquè la biga hi descansi. Tronc o pedra sobre el qual s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, pròxima a l'arrel. Part del tronc d'un arbre aprofitable com a fusta, que comença arran de terra i acaba en aprimar-se, o fins on arrenquen les besses. Tros d'escorça de forma tubular que se separa d'un arbre per a fer un empelt. Tija buida. Tub de canya, de plàstic, etc., emprat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per tal que hi puguin treballar els homes que l'han de netejar, pintar, etc. En gimnàstica, posició d'equilibri que consisteix a elevar una cama cap endavant o cap enrere i inclinar simultàniament el tronc en sentit contrari. Cosa que algú fa o diu i el deixa en una situació [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
translació. El cotxe anava tan ple, la pujada era tan forta, que els cavalls no podien arrencar. Va aconseguir que el tractor arrenqués al primer intent. Fer que (un vehicle) arrenqui. Arrenca el cotxe que fem tard. Tenir el seu origen en alguna cosa. Les branques arrenquen del tronc. Vuit carrers que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de ramatge de color verd fosc i gàlbuls el·lipsoidals o esfèrics, de color bru grisenc, propi de la Mediterrània oriental i l'Àsia occidental, plantat, sovint en la seva forma de branques aplicades al tronc i, per tant, de capçada llarga i estreta, com a ornamental i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part, generalment estreta, del cos de l'ésser humà i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. Coll llarg, curt. Lligar una bèstia pel coll. Passar un riu amb l'aigua fins al coll. Estirar el coll per veure-hi millor. Estar endeutat fins al coll. anar amb el coll dret [...]
