FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una pressió, tracció o torsió fortes, consentir greument (alguna cosa). La neu ha escruixit les branques i els vents de març en faran caure moltes. Les bigues s'han escruixit de tant de pes com aguanten. Una cosa extraordinària per la seva anormalitat, enormitat, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està de pas. Que és alguna cosa per un curt temps, no regular o permanent. Soci transeünt. Persona que transita o va per una via pública. Va caure a la vorera i un transeünt el va auxiliar. Persona que es troba accidentalment en un terme municipal en què no és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar fermesa (a alguna cosa) perquè no caigui, perquè es mantingui en el lloc on ha estat posada. Assegureu aquesta peça, que no pugui caure, que no pugui desprendre's. En arq., afegir (a un element que ja s'aguanta) els suports necessaris per a immobilitzar-lo. En arq [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient de fusta amb quatre petges, sense braços ni respatller, semblant a una taula baixa. Estri de forma anàloga que serveix de suport a un cossi, una gerra, etc., damunt el qual es posa la persona que erera, la que renta, per preservar els peus de la humitat, etc. caure de la banca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fugir del born Defugir una baralla, una contesa. fugir una cosa del cap Anar-se'n de la memòria. fugir del foc i caure a les brases Salvar-se d'un perill, d'un mal pas, etc., per a caure en un altre de pitjor. fugir dels vicis Allunyar-se'n. fugir per la tangent Anar-se'n per la tangent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. Es va apuntalar a la barana del pont perquè el vent el feia caure. Prevenir-se de la protecció d'algú en una empresa. Per tirar aquella investigació endavant, es va haver d'apuntalar en l'Institut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acostar o ajuntar per les boques (dos recipients, dues eines). Buidar (un recipient) abaixant-ne la boca, inclinant-lo, ajaient-lo, capgirant-lo, fent-lo caure. Abocar el càntir. Fer rajar (el contingut d'un recipient) abocant aquest, fer-lo passar d'aquest a un altre. Abocar cafè en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artefacte de ferro o altre material resistent, generalment esfèric, ple de pólvora o d'un altre explosiu, amb una metxa, especialment el que es disparava amb un morter i esclatava en caure a terra. La bomba va esclatar a poques passes de nosaltres. bomba de mà Granada1 1 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No mortal, que no pot morir. Els déus immortals de la mitologia grega. Que no pot caure en l'oblit dels homes, destinat a perdurar en la memòria dels homes. És un poema immortal. Herba anual de la família de les compostes, robusta, de fulles oblongues glabrescents i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en una punta cònica, proveïda de mànec, que serveix per a rascar la llauna per tal que l'estany agafi. Estríjol . Rasora . Esgarrapacrestes . Eina de l'escura-xemeneies amb què fa caure el sutge. Eina paleolítica de pedra de vora recta o incurvada al bisell, obtinguda [...]