FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un sou ridícul. Allò que en algú o en alguna cosa és ridícul. Sap copsar el ridícul de la gent. Situació ridícula en què cau una persona. El van posar en ridícul davant de tothom. Amb aquelles respostes va caure en el ridícul més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gir o volta que fa una cosa en caure. Mitja volta donada a alguna cosa, per alguna cosa. Donar un tomb a la clau. Canvi que experimenta en la seva marxa alguna cosa. La vida de l'home dona molts tombs. El temps ha donat un tomb. La malaltia ha donat un tomb. Direcció que pren una conversa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per terra. Els valors de la societat s'han trabucat. El pes d'un objecte en un dels dos plats, fer caure (la balança). Parlant, dir equivocadament (unes paraules o unes lletres per altres). Equivocar-se, en parlar, dient unes paraules o unes lletres per altres. No llegeix bé, es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de caure. La caiguda d'un cos en el buit. Una caiguda de cavall. Deturar la caiguda del pèl. a la caiguda de la fulla Quan cau la fulla, a la tardor. a la caiguda del sol A la posta del sol. tenir la caiguda a l'esquerra Una cosa, estar inclinada cap a l'esquerra. tenir la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. aguantar l'espelma Fer d'espelma. aguantar la capa Vigilar perquè les persones que fan alguna cosa no permesa no siguin destorbades. aguantar la capa Fer d'espelma. aguantar-se l'alè Estar una estona sense respirar. Mantenir-se sense caure, sense cedir. Aquestes parets no s'aguantaran [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Enganxar 2. Una planta o un empelt, arrelar. Agafar-se fortament a una cosa. Em vaig aferrar a un pal per no caure. No poder separar-se o deseixir-se (d'algú o d'alguna cosa). S'aferra a la seva dona. S'ha aferrat als antics costums i no vol canviar. Obstinar-se (en una cosa). S'aferra a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Les perdius terregen. Habitar i conrear la terra, lluny de la mar. S'estima més terrejar que no pas marinejar. Tractar amb terra (quelcom) per llevar-ne una substància estranya, una impuresa. Fer caure a terra (l'adversari). Com t'has deixat terrejar, per un noi més petit que tu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Arribem a Llíria quan ja és fosc. ésser fosc com una gola de llop Ésser enterament fosc. fer-se fosc Fer-se de nit, caure la nit. A l'hivern, a les sis ja es fa fosc. Difícil de veure, de discernir, d'entendre. Un escrit fosc. Una paraula fosca. Aquestes són [...]
