1 v. tr. [LC] Aconduir (un objecte o diferents objectes plegats) embolcant-los, fent-ne un bolic. No ho duguis destapat, que pot embrutar-se: embolica-ho amb un paper de diari, amb un mocador. 2 1 tr. [LC] Fer esdevenir intricat. Embolicar els fils d'uns rodets, d'unes troques. Li agrada d'embolicar les qüestions. 2 2 intr. pron. [LC] Esdevenir intricat. Embolicar-se el cordill d'un estel. 2 3 intr. pron. [LC] Un objecte, ficar-se entre altres d'entre els quals és difícil de destriar-lo, de separar-l'en. La carta, se m'ha embolicat amb tots aquests papers, i no la trobo. Les coses s'han embolicat de mala manera: no sé pas com ens en sortirem. 2 4 [LC] embolica que fa fort! Expressió per a indicar que una situació, allò que hom explica, etc., es complica més. 2 5 [LC] embolicar la troca Complicar les coses. 3 intr. pron. [LC] Establir amb algú una relació que pot ocasionar dificultats, perills, problemes, etc. T'ho adverteixo: no t'emboliquis amb aquesta gent. 4 tr. pron. [LC] Dir coses inventades, exagerades, sense sentit. Què t'emboliques, ara, amb el casament? Quines bestieses dius?
