Resultats de la cerca frase exacta: 53
Diccionari de la llengua catalana
|
31.
somiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pagaries o ho he somiat? Imaginar com a possible o realitzable (alguna cosa que no és d'esperar, de molt difícil realització). Qui hauria mai somiat de trobar-te ací? Que ell et concedeixi això, ni ho somiïs. Jo somiava poder tenir una caseta vora el mar. Qui té fam somia [...]
|
|
32.
paciència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plànyer-se'n. Ell es pren el seu mal amb paciència. Tenir una paciència de sant. Armar-se de paciència. Qualitat de qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que tarda, la durada d'un treball. Esperar algú [...]
|
|
33.
pasqua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sandra i en Pere dilluns de Pasqua Granada. Esperarem fins a la segona Pasqua. Festes que hi ha de Nadal fins a Reis. fer Pasqua abans de Rams Esperar un fill abans de casar-se. [...]
|
|
34.
colar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
entrada en algun lloc. Colar-se en una festa. Colar-se en un concert. Passar al davant d'algú, en una cua, sense esperar el torn. Jo he arribat primer però aquell s'ha colat. [...]
|
|
35.
expectatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'expectació. Espera d'una cosa que hom té dret d'esperar. L'expectativa d'aquesta herència. estar a l'expectativa Mantenir-se prudentment al marge d'una cosa, atent a veure què passa per a actuar en conseqüència. Estem a l'expectativa de les [...]
|
|
36.
prometre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Es van prometre pel setembre i es casaran pel maig. Donar a esperar. Els fruits que ens promet la primavera. Promet fer bon temps. Mostrar capacitats que es desenvoluparan en l'esdevenidor. Aquesta noia promet. Afirmar com a cert. Et prometo que no he estat jo. [...]
|
|
37.
endarrerir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marxa. Abans de començar la pujada, ens cal esperar els companys que s'han endarrerit pel camí. Aquest alumne s'endarrereix en els estudis. Un país que s'havia endarrerit en el camp de la tecnologia. Carregar-se de deutes, tenir més despeses que ingressos. Ell, no tingueu por que mai [...]
endarrerir
|
|
38.
capella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. estar en capella Esperar amb ànsia el resultat d'un afer, estar a punt de passar un mal pas, etc. Grup de músics que canten en una capella o església. Conjunt musical polifònic del Renaixement, format per diferents veus i instruments. Capella reial. En una reunió de persones [...]
|
|
39.
ferm 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms. Que no trontolla, no vacil·la. Caminar amb un pas ferm. Esperar l'enemic a peu ferm. Ferm en el seu propòsit, en les seves intencions. Ferm en el seu dret. Una virtut [...]
|
|
40.
respondre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
oració, d'un salm, etc.). Responeu, germans: amén. Mostrar-se amb relació a algú o a alguna cosa tal com era d'esperar. Han fet molta propaganda, però el públic no ha respost. La mà no em respon. Correspondre 1 1. L'efecte obtingut no respon als esforços [...]
|
endarrerir
1 1 v. tr. [LC] Retardar (l'execució d'alguna cosa). He endarrerit la cuita del pa. Aquest accident del motor endarrerirà molt la feina.
1 2 intr. pron. [LC] L'execució d'una cosa, restar en retard. Fent tantes festes, la feina s'endarrereix. S'han endarrerit en els pagaments.
2 1 intr. pron. [LC] Ésser deixat endarrere d'altres en una marxa. Abans de començar la pujada, ens cal esperar els companys que s'han endarrerit pel camí.
2 2 intr. pron. [LC] per ext. Aquest alumne s'endarrereix en els estudis. Un país que s'havia endarrerit en el camp de la tecnologia.
3 intr. pron. [LC] Carregar-se de deutes, tenir més despeses que ingressos. Ell, no tingueu por que mai avenci un cèntim; més aviat s'endarrereix.