FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior del cos humà separada del tronc pel coll. Tenir el cap gros, petit, ample, estret, llargarut. Girar el cap endarrere. Treure el cap per la finestra. L'han ferit al cap. Li van obrir, badar, el cap d'un cop de pedra. Vaig pegar un cop de cap a la paret. Topar de cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una oració negativa, ni un. No té cap germà: és fill únic. Quan m'ha demanat taronges, ja no en tenia cap. Cap d'ells no ho ha entès. Ha de treballar sense cap eina. —Te n'ha donat alguna prova? —Cap, ni una. En una oració [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quan precedeix un adverbi, sol, o en altres casos en combinació amb a, expressa relacions que denoten: Direcció a. Vine cap aquí. Ves cap allà. Cap amunt. Cap avall. Cap a la dreta. Cap a l'esquerra. Me'n vaig cap a casa, que tinc tard. Au, cap a estudi, que [...]