91.
barra
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
para hacer cierta cosa. 28 penjar les barres al sostre fig i fam [passar gana] no tener qué comer, comerse los codos. 29 portar algú a la barra [acusar] colocar (o sentar) a alguien en el banquillo. 30 quina barra! ¡qué cara!, ¡qué cara más (o tan) dura!31 tenir barra fig i fam tener mucha cara, tener [...]
|
92.
caer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 [hacia abajo] caure. 2 [colgar] caure. 3 [un vestido] penjar. La falda te cae por un lado, la faldilla et penja per un costat. 4 [sucumbir] caure. 5 [decaer] decaure, perdre, anar de caiguda. 6 [pecar] caure. 7 [los colores] perdre. 8 [el sol] declinar, pondre's pron. 9 [la [...]
|
93.
atribuir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, atribuir-li la culpa d'una cosa que no ha fet. penjar. Totes les malifetes les pengen al pastor. llevaro allevar, atribuir maliciosament una cosa falsa. Qui mal vol a ca, ràbia li alleva (refrany). imposaro aposar, atribuir falsament, allevar. referir, atribuir una cosa a una causa, motiu, origen. Referia [...]
|
94.
feix
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. plec. Un plec de cartes lligades amb una cinta blava. plega, conjunt de coses lligades juntes. lligall, íd. pinzell, feix de pèls, plomes, fils, etc., semblant a un pinzell. mosquer, feix d'herba que hom solia penjar al sostre per agafar mosques. 2 quantitat. 3 càrrega, pes. 4 Fer [...]
|
95.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comerse las manos fig [pasar hambre] penjar les barres al sostre, menjar-se les ungles. 55 con las dos (o con ambas) manos amb les dues mans. 56 con las manos en los bolsillos fig amb les mans a la butxaca, mà sobre mà, amb una mà sobre l'altra, amb les mans plegades. 57 con las manos vacías fig amb les [...]
|
96.
matar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. penjar guillotinar electrocutar garrotaro donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot. estossaro estossinar, matar a cops. colltorçar, colltòrcero torçar el coll desnucaro rompre el coll llevar el cap decapitaro escapçar, tallar el coll. degollar [...]
1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar (les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc., que hom no hauria d'abandonar. allunyar-se o fugir (d'una cosa). Fugir dels vicis. deixar a una banda deixar de banda apostatar, abandonar la religió per professar-ne una altra; per ext. abandonar totalment un partit, etc. arraconar, abandonar una cosa com a inútil, retirar-la de l'ús. Uns llibres que tenia arraconats ja feia anys. donar-se de baixa (d'un partit, d'una societat, etc.) despullar-se (d'una cosa), abandonar-la voluntàriament. desfer-se (d'una cosa) fer-hi la (o una) creu (a una cosa), abandonar-la per sempre. dur a malbarat (una cosa), abandonar-la. plegar (un negoci) renegar (les seves opinions, la seva religió, etc.) demetre o dimitir, abandonar un càrrec. resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc. relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar. exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat. deposar (el seu orgull, la seva actitud). evacuar, abandonar el lloc que hom ocupava. deshabitar, deixar la casa on hom habitava. girar les espatlles, abandonar algú. Perquè no pugui girar les espatlles al pecador (Eiximenis, citat per Alc.). plantar (fam. íd.). En sentir això li girà l'esquena i el deixà plantat. plantificar desemparar passar-se o empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli. deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc. desnonar, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat. caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc. penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica. Cp. exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa. rebordonir-se, abandonar els seus estudis, esp. l'estudiant de capellà. → negligir. 2 (abandonar-se pron.) donar-se lliurar-se cedir (v. intr.). Va cedir a aquell home, s'hi va abandonar, s'hi va donar. deixar-se anar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
97.
abandonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat. caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc. penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica. Cp. exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa. rebordonir-se, abandonar els seus [...]
|
98.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'ell. penjar(v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles. esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc. ensulsiar-se, íd. esbaldregar-se, íd. ensorrar-se, íd. anar de trompis, caure, una persona, per terra. esbarrar-se, caure pendent avall [...]
|