61.
esfínter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Múscul llis i circular al voltant de l'orifici de certes cavitats naturals, capaç de contraure's i cloure el dit orifici. L'esfínter de l'anus, de la veixiga de l'orina. [...]
esfínter
m. [ZOA] [LC] [MD] Múscul llis i circular al voltant de l'orifici de certes cavitats naturals, capaç de contraure's i cloure el dit orifici. L'esfínter de l'anus, de la veixiga de l'orina. |
62.
procto- [o proct-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. proktós, 'anus'. Ex.: proctologia, proctàlgia. [...]
|
63.
hemorroide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dilatació permanent, varicosa, d'una vena del recte o de l'anus. [...]
|
64.
coit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unió sexual. coit anal Coit realitzat mitjançant la introducció del penis dins l'anus. [...]
|
65.
perineu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió limitada per les cuixes i compresa entre els òrgans sexuals i l'anus. [...]
|
66.
condiloma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excrescència formada per pàpules o papil·lomes a la regió de l'anus o dels genitals externs. [...]
|
67.
peristaltisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de moviments contràctils del tub digestiu, de forma d'ona que progressa des de l'estómac cap a l'anus. [...]
|
68.
pogonòfors
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup d'animals celomats, en forma de cuc, sense boca ni anus ni tub digestiu, que viuen enterrats en els fons fangosos. Individu d'aquest grup. [...]
|
69.
empalar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar (algú) en un pal, especialment introduït per l'anus. En alguns països empalaven els condemnats a mort. Ordenar (dos o més escuts heràldics) mitjançant l'empalament. [...]
|
70.
intestí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Intern, especialment en el cos social, civil, domèstic. Lluites, discòrdies, intestines. [usat generalment en pl.] Porció tubular de l'aparell digestiu que s'estén des de l'estómac a l'anus, situada, en l'espècie humana, en la cavitat abdominal. intestí gros [...]
|