FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cabra petita. Cabussó emplomallat. Crustaci decàpode marí del grup dels braquiürs, de color bru, amb el cos recobert de cerres ganxudes a les quals l'animal enganxa algues, sorra, etc., per tal de confondre's amb el medi (Maja verrucosa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pell de cabra adobada amb adob vegetal que es caracteritza per un gra molt petit obtingut a mà quan la pell està humida. Tela de cotó, lleugera com la percalina, que es gofra després de tenyida perquè agafi aspecte de crepè. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamelles d'una vaca, d'una cabra i d'altres quadrúpedes. Aparell ortopèdic per a mantenir reduïda una hèrnia inguinal o crural. Cap gruixut que retenia les antigues peces d'artilleria en llur retrocés en ésser disparades, subjectant-les al folre del vaixell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que guarda un ramat de cabres. Casa o cabana on es recullen les cabres de nits. Persona que ven llet de cabra. cabrer de raïm Bagot, gotim. Ormeig semblant al rall, però més petit i amb un cèrcol de reforç per a pescar cabres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fibra tèxtil d'origen natural procedent de les fulles d'atzavara. Teixit d'ordit de pèl de cabra i tramat de cotó, llustrós, usat per a folres de mànigues en els vestits d'home. pita esponja Roba de seda rentable, teixida en cru, amb lligat de plana. [...]
