FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atuell portàtil per a posar-hi aigua o altres líquids, de terrissa, de vidre o de metall, habitualment amb ansa, broc i galet. Agafa el càntir i ves a la font. Omplir el càntir al torrent. Quantitat de líquid que cap en un càntir. S'ha begut un càntir d'aigua [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
puntalets de la barbada Extrems lliures dels joncs, dels vímets, de les canyes, etc., que formen l'afàs d'una ansa i que impedeixen que els peixos agafats en surtin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antic vas fet generalment de bronze, de forma cilíndrica, de boca més ampla que la base i sovint amb una ansa arquejada i movible, com la de les galledes actuals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Galleda, ordinàriament feta de dogues amb cèrcols de ferro i proveïda d'una ansa de corda, emprada en les embarcacions per a pouar aigua de mar per a la neteja i altres usos. [...]