Un adhesiu és una etiqueta impresa autoadhesiva, com ara l'etiqueta que indica que un cotxe porta un nadó. No és adequat dir-ne enganxina, que s'ha creat per imitació de la forma castellana pegatina però a partir del verb català enganxar.
Cal tenir en compte que per fer referència a un adhesiu de [...]
planter
La paraula cantera, en català, té els significats de 'pedra grossa', 'ganes de cantar' i 'fileta, especialment la d'alguns telers a mà, com els de teixir vellut o ris'.
Així, no es recomana usar-la per fer
referència, en esports, al conjunt dels equips inferiors d'un club
integrat per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument musical que consisteix en una sèrie de barres de fusta de llargàries diverses, que es toca colpejant-les amb dos martellets de fusta o fregant-les, i cadascuna dona una nota diferent. Xilofonista. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les zigofil·làcies, fètida, de fulles dividides en segments molt estrets, flors blanquinoses i fruit en càpsula globosa, que es fa a les terres àrides en indrets ruderals (Peganum harmala). [...]
Els verbs matisar i improvisar es formen a partir de les paraules matís i improvís; són de la primera conjugació i només afegeixen la terminació -ar a les paraules d'origen.
Sovint, per analogia amb altres verbs que es formen amb el sufix -itzar, com organitzar, formalitzar, etc., se senten les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. mésos, 'en el mig', 'mitjà', utilitzada també en química per a indicar que una substància és òpticament inactiva, a causa de la seva compensació intramolecular. Ex.: mesocèfal, mesotòrax, mesencèfal, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. pŷr, 'foc', utilitzada també en química per a indicar que un àcid és derivat d'un altre per la pèrdua d'una molècula d'aigua. Ex.: pirofòbia, piròfil, pirheliòmetre; pirofosfòric, pirogàl·lic, pirofosfat [...]
El verb sentar, que se sol fer servir seguit d'un nom del tipus bases, condicions, hipòtesi, precedent, premisses, principis, teoria, tesis, etc., no existeix en català. Cal fer servir el verb assentar, que significa 'establir els fonaments d'alguna cosa'. Per exemple:
L'objectiu de la reunió era [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelepípede les cares del qual són rombes. Poliedre cristal·lí del sistema trigonal, constituït per sis cares ròmbiques totes iguals, tres de superiors i tres d'inferiors, girades 60°, que tallen l'eix ternari, amb totes les arestes iguals, que es pot [...]