FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula equivalent a una proposició afirmativa responent a una interrogació expressada o sobreentesa, repetint una afirmació feta anteriorment, anticipant-la. —Vindràs, demà? —Sí. —I què va respondre ell? —Que sí. Respon [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat o depressió, especialment orgànica. Cavitat aèria dels ossos del crani i de la cara, que comunica amb les fosses nasals. Si etmoidal. Si esfenoidal. Si frontal. Si maxil·lar. Dilatació en un conducte o vas. Si de l'aorta. Depressió entre dos lòbuls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d'un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Ella parla sempre de si mateixa. Està fora de si. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el podràs atrapar. Si plou, no surtis. Si vols parlar-li, vine aquest vespre. Introduint proposicions que fan de complement d'un verb que expressa dubte, interrogació. Jo no sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de gust, trobar encertat. Ho farem així tant si us plau com si no us plau. si us plau Apel·lant cortesament a la bona voluntat d'algú. El pare ens ha demanat si us plau que no arribem tard. si us plau Expressió de cortesia per a demanar alguna cosa. Escolteu-me, si [...]
