FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat monetària que només pot ser objecte de transaccions per Internet, no avalada ni controlada per cap banc ni cap govern. Cada cop són més els negocis que accepten bitcoins. Una unitat de bitcoin. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'Atlàntic i és molt apreciat com a aliment (Gadus morhua). Peça de fusta que, en els bots, uneix l'orla a la coberta o al banc, i serveix per a reforçar el costat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Núvol alt que, juntament amb altres de la mateixa espècie, integra un banc de núvols de color blanc, format per elements d'un diàmetre inferior a 1° disposats regularment, i compost quasi exclusivament per cristalls de glaç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banc llarg amb respatller ample. Asseguts a l'escó, prop de la llar. Lloc d'un parlament on s'asseuen els parlamentaris. Els escons dels diputats. Representació obtinguda en unes eleccions. La dreta ha perdut molts escons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa petita, de butxaca, en forma de llibre amb diversos departaments per a dur-hi bitllets de banc i, sovint, targetes de crèdit i altres documents. Li van regalar una bitlletera de pell. Portava la bitlletera a l'infern de l'americana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que depèn d'un altre establiment més important i és situat generalment en una altra localitat o lluny d'aquell. Establiment sucursal. La sucursal del Banc d'Espanya a Barcelona. Una casa que té sucursals a totes les ciutats de Catalunya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de les persones o de les coses del camp. Maneres rústiques. Fet amb pedres, fustes, etc., poc o no gens treballades. Un banc rústic. Una barana rústica. en rústica Amb cobertes de paper o de cartolina. Un llibre, un volum, enquadernat en rústica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret lleugerament allargassat, que pot tenir braços i respatller, generalment de poca alçària. En una embarcació, banc estret situat a popa, on s'asseu el patró. Banc on seuen l'entrenador i els jugadors de reserva d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document de crèdit pel qual el titular d'un compte bancari dona una ordre al banc perquè pagui al tenidor del document una suma determinada. Xec al portador. Xec barrat. xec de viatge Xec d'un import determinat establert, imprès per un banc i venut al client que viatja a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior d'una columna que corona el fust i sobre la qual reposa l'arquitrau. Un capitell dòric, corinti, jònic. Banc consistent generalment en una post amb quatre petges, que serveix per a armar cadafals, llits, taules, etc. Amb quatre posts i un parell de capitells, armarem una [...]
