al pap) Ant. Discret. Callat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fet de deixar portar dispositius d'ús personal al centre de treball, perquè els empleats centralitzin tota la informació en un sol dispositiu, independentment de la ubicació des d'on treballen. [...]

pesa. 6 ser un costal de huesos fam ésser un sac d'ossos, no tenir sinó la pell i l'os. 7 vaciar el costal fam buidar el pap (o el sac).  [...]

'esbargir-te. 7 fig [confiarse] desfogar-se, expansionar-se. Desahogarse con un amigo, desfogar-se amb un amic. 8 fam [decir lo que se piensa] esbravar-se, buidar el pap.  [...]

païdor ventrell pap(fam.) gavatx(fam.) pedrenyo pedrer(d'ocell), fam., d'una persona. Ésser de bon pedreny, tenir bon estómac. grier, íd. morella, íd. païdor de camell, estómac sa, que ho paeix tot sense dificultat. tripes, estómac d'un animal, esp. com a menja. Un plat de tripes. quall [...]

[terminar] enllestir tr. En cuanto me despache de lo que estoy haciendo iré contigo, tan aviat com enllesteixi el que faig vindré amb tu. 12 [hablar sin contención] buidar el pap.  [...]

m 1 estómac, païdor, pedreny, ventrell. 2 de estómago fig i fam que té el fetge gros (o un bon fetge). 3 quedar algo en el estómago fig i fam quedar-se alguna cosa al pap. 4 revolver el estómago fig regirar l'estómac. 5 tener a uno sentado en el estómago (o en la boca del estómago) fig tenir [...]

parenostre, el rosari, etc. ( pregar.) empatollar-se, dir coses sense solta, embrollades, inventades. frasejar, dir una cosa destacant bé les frases i les seves parts. treure (una cosa) del pap, dir-la. buidar el pap, dir-ho tot. no quedar-ne ni una al païdor, íd [...]

Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia al transportista contractat pel mateix venedor, a pagar els costos del transport des del punt de lliurament fins al lloc de destinació convingut, a efectuar els tràmits duaners per a l'exportació i a obtenir una assegurança contra el risc de pè [...]

fam [harto] estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne el buc (o el sac, o el pap) ple. 21 ponerse de punta fig i fam [enemistarse] posar-se de punta, renyir, enemistar-se. 22 punta de cabeza plana clau (o punta) de cabota plana. 23 punta de diamante tecnol punta de diamant. 24 punta de París tecnol [...]