FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s'hi acosten. Una persona esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp. Un país esquerp. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispersar (la caça, els animals, la gent, etc.), fent-los formar grups dispersos. Aüixar . Esvalotar . La llocada s'escarota pel pas d'un gos. No us escaroteu per tan poca cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que peca d'egoisme. És un egoista: només pensa en ell mateix. Aquesta gent, com més rica més egoista. Que revela egoisme. Té una manera de fer egoista i gasiva: mai no ajuda ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'expedir; l'efecte. La primera expedició de mercaderies. Anada o tramesa de gent, de naus, etc., a una regió determinada, amb un fi militar, científic, comercial, esportiu. Una expedició al pol Nord. [...]