1 v. intr. xocar. 2 posar-se a. 3 v. tr. donar. flocar. Li va flocar una bufetada. entaferraro etzibar. Li va etzibar un cop de puny. fúmer fotre(vulg.) plantar propinar 4 abs. Donar cops a algú. batre cinglar tustar atuparo tupar(dial.) dardar, pegar fort. copejaro colpejar espinyar [...]

pegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 llançar. 2 ferir, pegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 copejar, pegar. 2 trucar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Amic de pegar als altres. peguissero peguissaire Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

arpada xarpada arrap. Pegar un arrap. Barallar-se a arraps. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

apallissar, pegar. aplançonar garrotejar flingantejar verguejar o vergassejar fiblar, ferir amb un objecte flexible. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Donar assots a algú. flagel·lar deixuplinar fuetejar xurriaquejar(a les bèsties) flingantejar fustigar cinglar pegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 entrexocar-se, xocar l'un contra l'altre. Suposa que tots dos objectes estaven en moviment. topar aürtar(intr.). Aürtar, una nau, contra un escull. percudir(tr.). Segons Alc., també pron. i intr. petar. Va anar a petar contra un arbre. pegar. Va pegar de cap a la paret. 2 sorprendre [...]