51.
soberg -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excel·leix pel seu poder, alçària, tossa, bellesa, etc. Era un soberg minyó. El gos era alt i soberg. Que es capté altivament, tirànicament. Un amo soberg envers els seus criats. [...]
|
52.
bagauda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Camperol revoltat contra els grans propietaris i el poder romà. [...]
|
53.
conversiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix, que té el poder de fer, una conversió. [...]
|
54.
discretament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb discreció. Usar discretament del poder. Guardar discretament un secret. [...]
|
55.
monocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder polític absolut exercit per una persona o un grup. [...]
|
56.
superpotència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat que té un gran poder econòmic, polític i militar. [...]
|
57.
temporalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència ideològica i política favorable al poder temporal del papa. [...]
|
58.
apoderat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De molt de poder. Era dels homes més apoderats de la ciutat. Persona que té poder d'altri per a representar-lo i procedir en nom seu. Ho ha de pagar al nostre apoderat. [...]
|
59.
culminar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, atènyer el punt més alt en grandària, força, poder, rang, etc. L'estel que estudiem culmina a tal hora. Acabar satisfactòriament. Aquesta última obra culmina la feina de tota una vida. [...]
|
60.
poderós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder, que té força per a produir grans efectes, per a imposar la seva autoritat. ésser poderós d'alguna cosa Poder-la fer. No soc poderós d'oferir-vos el que em demaneu. [...]
|