121.
recti- [o recto-, o rect-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. rectum, 'dret', 'recte'. Ex.: rectinervat, rectilàter, rectòmetre, rectangle. [...]
|
122.
roto- [o roti-, o rota-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. rota, 'roda'. Ex.: rotogravar, rotífer, rotàmetre. [...]
|
123.
sacaro- [o sacari-, o sacar-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. saccharum, 'sucre'. Ex.: sacaròlisi, sacarímetre, sacarosi. [...]
|
124.
semino- [o semini-, o semin-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. semen seminis, 'llavor', que indica relació amb el semen. Ex.: seminologia, seminífer, seminúria. [...]
|
125.
sin- [o sim-, o sil-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'plegats', 'alhora'. Ex.: sindàctil, sincrònic, simplasma, sil·logisme. [...]
|
126.
toxico- [o toxi-, o toxo-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. toxikón, 'metzina'. Ex.: toxicodèrmia, toxigenecitat, toxofòbia. [...]
|
127.
urino- [o urini-, o urin-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. urina, 'orina'. Ex.: urinogenital, urinífer, urinèmia. [...]
|
128.
vaina
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de espada] beina. 2 bot [de guisantes, judías] beina, tavella. 3 bot [de la hoja] beina. 4 mar [de vela] beina. 5 [de cartucho] beina. 6 amer fam [molestia] molèstia. 7 fam contrarietat. m 8 [mequetrefe] mamarratxo, fantotxe. 9 ser (o estar hecho) un vaina fam ésser (o estar fet) una bona [...]
|
129.
'depenent' o 'dependent'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma depenent és el gerundi del verb dependre i, per tant, no té plural ni pot fer d'adjectiu. Per exemple:
Si no el deixes estar, en continuaràs depenent.
En canvi, el mot dependent és un adjectiu que significa 'que depèn d'algú o d'alguna cosa' i té forma plural: dependents. A partir d [...]
|
130.
-agogia [o -agògia]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del gr. -agogia, derivat del mot agogé, 'conducció'. Ex.: pedagogia, psicagogia, demagògia. [...]
|