Resultats de la cerca frase exacta: 530
Diccionari de la llengua catalana
|
11.
fisioteràpia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús terapèutic dels agents físics naturals o artificials com ara aigua, aire, electricitat, radiacions, fred, calor. [...]
|
|
12.
aeri -èria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'aire. Regions aèries. Format d'aire. Corrents aeris. Que viu, es troba, té lloc, en l'aire. Viatges aeris. Navegació aèria. Fenòmens aeris. Lleuger, vaporós, com l'aire. Forma aèria. Insubstancial, sense fonaments, irreal. Distincions [...]
|
|
13.
acampada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acampar a l'aire lliure. Esport consistent a acampar a l'aire lliure en tendes de campanya. [...]
|
|
14.
aerofàgia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deglutició inconscient i involuntària d'una certa quantitat d'aire, que penetra a l'esòfag o a l'estómac. [...]
|
|
15.
brunzinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa que s'agita violentament en l'aire, produir un soroll. La perdiu quan s'aixeca brunzina. Rondinar. [...]
|
|
16.
taparada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte que obstrueix el pas d'un corrent d'aigua, d'aire, etc. Nuvolada espessa que tapa el cel. [...]
|
|
17.
gisca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire molt fred. [...]
|
|
18.
embellir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar bell, més bell. Esdevenir bell, més bell. Si el cantant gradua l'aire, se li embelleix la veu. [...]
|
|
19.
ozonitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir (l'oxigen) en ozó. Convertir parcialment en ozó l'oxigen (de l'aire). L'oxigen, convertir-se en ozó. [...]
|
|
20.
alenada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aire que s'escapa dels pulmons en una expiració. Bufada d'aire breu i de poca intensitat. Una alenada d'aire fred i humit. Una alenada de frescor. Alenada d'aire que porta una olor que es percep d'un sol cop. Passant per davant de la floristeria, m'ha vingut una alenada de gessamí. [...]
alenada
|
alenada
1 f. [LC] [MD] Aire que s'escapa dels pulmons en una expiració.
2 1 f. [LC] Bufada d'aire breu i de poca intensitat. Una alenada d'aire fred i humit. Una alenada de frescor.
2 2 f. [LC] Alenada d'aire que porta una olor que es percep d'un sol cop. Passant per davant de la floristeria, m'ha vingut una alenada de gessamí.