pron interr 1 [quina cosa] qué. Què dius?, ¿qué dices? De què parlàveu?, ¿de qué hablábais? Per què plores?, ¿por qué lloras?2 qué tal, cómo, qué. Què te n'ha semblat, del pis?, ¿qué tal te pareció el piso?pron rel 3 que, el que, el cual. L'afer de què em vas parlar, el asunto de que (o del que [...]
adj interr i exclam 1 quin -a [pl: quins, quines]. ¿Qué día vendrás?, quin dia vindràs? No sabe qué respuesta darme, no sap quina resposta donar-me. 2 quin -a [pl: quins, quines]. ¡Qué chica más guapa!, quina noia més bonica! ¡Qué ganas tenía de verte!, quines ganes tenia de veure't!3 ¡qué de! que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aristocràcia local havia anat a menys. Menor quantitat de, menor nombre de, element que expressa la comparació d'inferioritat. Tinc menys diners que tu. Traient-hi. Han estat dues hores menys deu minuts. Deu menys dos són vuit. [inv.] Signe de la subtracció i de les quantitats negatives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir una cosa un sabor particular. Tenir una planta una virtut particular. Que es distingeix de les altres persones o coses. És particular, això! No hi ha res de particular en això. No ha ocorregut res de particular. Que [...]
m 1 deure. Cumplí con mi deber, vaig complir el meu deure. 2 pl [trabajo escolar] deures. 3 creo mi deber crec que és el meu (o quetinc el) deure. 4 es mi deber tinc el deure de. Es mi deber decirle, tinc el deure de dir-vos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills i, gràcies a Déu, tots sans i adrets. Té l'ull esquerre sa, però de l'altre ja no hi veu gens. No tenir el cap sa. Que revela salut. De sana complexió, constitució. Té uns colors sans. Exempt de dany [...]
La denominació habitual d'aquest país és Brasil, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Federativa del Brasil. El codi ISO que representa aquest país és BR.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ell ara és més bon minyó que abans: prou, però encara no es porta com jo voldria. Usat irònicament, expressa negació. Dius que és un bon home; sí, prou: ara t'explicaré quina bretolada m'ha fet. [inv.] Quantitat suficient de. Tinc prou força per a [...]
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més petita idea del que era un cilindre. Això et donarà una idea de la gentada que hi havia. Tinc idea que ja són aquí. Encara no se n'ha format una idea. Concepció a realitzar, pla d'acció, propòsit, intenció. La idea d'un sermó. Vaig anar allà amb la [...]
