FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit que, segons els pagans, presidia el destí d'una persona o lloc, deïtat tutelar. El geni tutelar de Sòcrates. Ésser al·legòric que personifica una idea abstracta. El geni de les arts. Caràcter peculiar, tendència pròpia, d'un poble, d'un [...]
Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:
Ja que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar?
Més recent és l'ús d'aquesta locució en [...]
Que fort!
Per donar èmfasi a la quantitat o a la qualitat d'alguna cosa, es pot usar el mot que, sense accent, i no què. Aquest mot exclamatiu equival a 'molt'. Per exemple:
Que amables que sou! (i no Què amables que sou!)
Que lents que caminen! (i no Què lents que caminen!)
Que n'hi ha, de [...]
En català, en registres formals els quantitatius massa, força i prou no fan flexió ni de nombre ni de gènere. Per exemple:
En aquella reunió hi havia massa directius.
Vaig conèixer força noies durant aquell estiu.
Ja tinc prou diners per anar de vacances.
Ara bé, en els registres informals i en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espasa Degollar 1. Persona apta al maneig de l'espasa. És la millor espasa de França. Torero que mata els braus amb l'espasa. Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades espases. L'as d'espases. Carta pertanyent a aquest coll. Tinc quatre copes i una espasa. Palanca d'alguns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nous professors. Encara no has fet coneixença amb en Xavier? posar en coneixença Fer conèixer. Posar en coneixença dues persones. tenir coneixença amb algú Conèixer-lo, ésser-ne conegut. Fa temps quetinc coneixença amb aquesta noia. coneixença [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues coses, estar en relació de conformitat, de congruïtat, mútua. El fi obtingut no correspon als mitjans emprats. Jo en tinc notícies que no corresponen amb les que vós en teniu. Aquest fet es correspon amb la realitat. Ocupar en una sèrie de coses un lloc [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
certitud seguretat. Tinc la seguretat que ho farà. convenciment convicció persuasió. Tinc la persuasió que això acabarà bé. Ant. Incertesa o incertitud. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
begut tot. La nit, l'hem passada tota vetllant. —Vols paper? —Aquí tens tot el quetinc, aquí el tens tot. Precedit de la preposició a i seguit d'un substantiu en singular, indica que allò que designa el substantiu es dona en el grau màxim. A tota velocitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom llegeix en veu alta. Lectura 1 3 . Allò que un alumne ha d'aprendre per recitar-ho al mestre. Aprendre, estudiar, la lliçó. Saber la lliçó. Dir la lliçó. prendre la lliçó a algú Fer-la-hi dir per veure si la sap. Manera de llegir [...]
