1 v. intr. oscil·lar, moure's. trontollejar sondrollar 2 v. tr. sondrollar moure, bellugar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

balandrejar sondrollar(tr.) trontollar(intr.) recalcar(intr.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

sondrollar(tr.) sotbatre trontollar(tr.) sacsejar commoure percudir, donar un cop o una forta sotragada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. fer anar fer moure sorollar. Fer caure la llavor sorollant la planta. remenar. Remenar el cap. El gos remena la cua. trontollar(v. tr.), fer trontollar, fer moure. 2 (bellugar-sepron.). Moure's desplaçant-se lleugerament, no estar quiet. belluguejar o bellugar (intr.) Un peix molt [...]

1 bascularo fer la bàscula balancejar-se(->) zumzejar sorollar(intr.), oscil·lar, una cosa sacsejada. Durant el terratrèmol, totes les cases del barri sorollaren. balandrejar bransolejar trontollar capcinejar brandar titil·lar(dit esp. d'una flama) 2 Fig. fluctuar. Manuel [...]

sacsar batzegar agitar(->) espolsar. Espolsar un arbre per fer-ne caure la fruita. trontollar(tr.) xinxollar(un líquid dins el seu recipient) sotragar(->) esbatre, treure's del damunt amb una sacsejada allò que oprimeix o afeixuga. sorollar(tr.). Van fer caure les [...]

fimbrar, vibrar una biga, una vara, etc., sota l'acció d'una força intermitent. flingar, íd. trepidar, ésser sacsejat per moviments curts, ràpids i repetits. La casa semblava trepidar. zumzejar, oscil·lar com una cosa que fimbra. brandar. Les xemeneies de la fàbrica branden. trontollar. Els [...]

1 v. tr. balançar. 2 v. intr. o pron. Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre. bransolejar. Fa un vent que ho fa bransolejar tot. sondrollar. El bressol sondrollava dolçament. trontollar brandar. El vaixell branda. bascular gronxar-se balandrejar o balandrejar-se recalcar, fer una [...]