En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del paviment, com ara collir, recollir o agafar, s'usa la forma de terra.

No és adequat, doncs, l'ús d'aquestes construccions amb l'article (és a dir, al terra o del terra). Per exemple:

El noi anava despistat i va caure a terra.
Cull els pantalons de terra.