Temps passat, sempre envejat
El temps passat, sempre envejat En català, per expressar la tendència a sentir nostàlgia del passat i
considerar més positives les èpoques passades que no pas el moment
present, es pot fer servir l'expressió Temps passat, sempre envejat o El temps passat, sempre [...]
Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com o si. Per exemple:
Que n'és, de bo! o Que bo que és!
Que endarrere que seus!
Que n'és, de lluny!
Com és d'impacient!
Si n'és, de beneit! o Si que és beneit! o Si que [...]
Els adjectius pròxim, pròxima i proper, propera són sinònims i indiquen localització espacial i temporal ('el primer a presentar-se en l'espai, en el temps o en l'ordre lògic'). Poden aparèixer anteposats o posposats al nom que acompanyen, tot i que és més habitual que se situïn davant del nom [...]
'espai o en el temps respecte al punt de referència designat pel complement de la preposició de. Cal recordar, però, que amb valor temporal no es fa servir per indicar posterioritat. Per exemple:
A dos mesos de la final es va lesionar greument.
A poques hores de l'onada de calor encara no s'han resolt [...]
La construcció de participi donat + nom es fa servir amb el sentit de 'considerant'. Per exemple:
Donades les dificultats per anar fins a l'aeroport amb autobús, va decidir agafar un taxi.
Donat el caràcter que té, val més que no li'n tornis a parlar.
Altres construccions de participis que tenen [...]
La construcció en + gerundi expressa una acció simultània o una acció immediatament anterior en el temps. Per exemple:
En sortint de la feina anirem a fer un mos.
Em vaig trobar el veí en tornant de nedar.
En baixant del cotxe em van caure les ulleres a terra.
En havent sopat toca fer un passeig [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]
En les oracions de relatiu adjectives en què l'antecedent del relatiu és humà, es poden fer servir els pronoms que, qui o el qual (la qual, els quals, les quals), segons el cas.
1. En funció de subjecte, es fa servir el pronom relatiu que en les relatives especificatives i en les explicatives. En [...]
construir un refugi d'animals o si hi està en contra.
Quan el complement de la locució es refereix a una entitat animada, també es pot pronominalitzar amb un pronom de datiu:
El temps ens va en contra (El temps va en contra de nosaltres/nostre/nostra).
L'opinió pública se li ha posat en contra (L'opinió [...]