101.
res 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron 1 [en frases condicionals i interrogatives] algo. Si en saps res..., si sabes algo [de él, de ello]...Tens res per a mi?, ¿tienes algo para mí?2 [en frases negatives] nada. No em va dir res, no me dijo nada. No l'espanta res, nada le asusta. 3 [no res] nada. Què et va dir? —Res (o no [...]
pron 1 [en frases condicionals i interrogatives] algo. Si en saps res..., si sabes algo [de él, de ello]...Tens res per a mi?, ¿tienes algo para mí? 2 [en frases negatives] nada. No em va dir res, no me dijo nada. No l'espanta res, nada le asusta. 3 [no res] nada. Què et va dir? —Res (o no res), ¿qué te dijo? —Nada. 4 abans que (o de) res antes de nada. 5 absolutament res absolutamente nada, nada de nada. 6 com aquell que (o qui) res (o com si res) [dissimuladament] como si tal cosa, como si nada, como si no hubiese pasado nada. 7 de res [no s'ho val] de nada, no hay de qué. 8 en un (o en menys d'un) no res [en un tres i no res] al momento, en un santiamén, en un decir Jesús, en un periquete, en menos de nada, en menos que canta un gallo. 9 haver-hi (o tenir-hi) res a dir [en frases condicionals o interrogatives] tener algo que añadir (o decir). 10 haver-hi (o tenir-hi) res a dir [en frases negatives] tener nada que añadir (o decir). 11 i res més y nada más, y punto, punto final. 12 no ésser res no ser nada. Això no ha estat res, eso no ha sido nada. 13 no hi fa res no importa. 14 no te'n dic pas res no te digo nada, no te arriendo la ganancia. 15 no m'hi va ni m'hi ve res no me va ni me viene. 16 no res [cap cosa] nada. 17 no tenir res a veure no tener relación, no tener nada que ver. 18 no tenir-hi res a veure no tener nada que ver [con ello]. 19 no valer res no valer nada (o un pimiento). 20 per res (o per res del món) por nada del mundo. 21 per res (o per no res) por nada. 22 per un no res por nada, por menos de nada. Plora per un no res, llora por menos de nada. 23 ...que no ha estat res! ¡...que te crio! Garrotada que no ha estat res!, ¡garrotazo que te crio! 24 res de [en frases negatives] nada. No ha dit res de nou, no ha dicho nada nuevo. 25 res de [en frases negatives] nada de. Aquesta pel·lícula no té res d'extraordinari, la película no tiene nada de extraordinario. 26 res de [en frases condicionals i interrogatives] algo. Si sabies res de nou..., si supieras algo nuevo... 27 res més nada más. 28 res, res nada, nada, pues nada. Res, home, res, no hi ha problema, nada, hombre, nada (o pues nada, hombre), no hay problema. ![]() |
102.
avenir 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
llevan muy bien. 4 [conformar-se] avenirse, conformarse. S'avé a qualsevol cosa, se aviene a todo. 5 fer avenir [reconciliar] poner de acuerdo, avenir. No els poden fer avenir, no los pueden poner de acuerdo. 6 no saber-se'n avenir [estranyar-se] no salir de su asombro. No me'n sé avenir, no salgo de mi [...]
|
103.
envellir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 envejecer. Les penes han envellit la meva mare, las penas han envejecido a mi madre. v intr 2 envejecer (o envejecerse pron p fr), hacerse viejo. En Joan no envelleix, Juan no envejece. 3 [arribar a vell] envejecer. Sopa poc i envelliràs, cena poco y envejecerás. 4 fig envejecer. El [...]
|
104.
si 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, corazón. Guardo en el meu si un etern agraïment, guardo en mi pecho un eterno agradecimiento. 8 fig [part interna d'una cosa] seno. El si d'una societat, el seno de una sociedad. 9 el si d'Abraham [l'altra vida] el seno de Abraham (o Abrahán). [...]
|
105.
possible
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fos possible si fuera (o fuese) posible. m 6 posible. He fet el possible, he hecho lo posible. 7 pl [béns] posibles. 8 fer tots els possibles fig hacer (o hacer todo) lo posible, hacer lo imposible, hacer todo lo que está en mi (o tu, o su, etc) mano. [...]
|
106.
recordar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un fet passat] recordar, acordarse de. Recordava els anys de la meva infantesa, recordaba (o me acordaba de) los años de mi infancia. 2 [fer present] recordar, traer a la memoria. Li he hagut de recordar que ens ho havia promès, tuve que recordarle que nos lo había prometido. 3 [semblar [...]
|
107.
dret
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, todo el mundo se puso de pie. 6 [un retrat] de cuerpo entero. 7 [del costat dret] derecho -cha. L'ull dret, el ojo derecho. 8 caminar dret andar derecho. 9 de dret (o cap dret, o tot dret) [en direcció recta] derecho, todo derecho. El cotxe venia embalat de dret cap a mi, el coche venía embalado [...]
|
108.
quedar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] quedarse pron. Quedà mut d'emoció, se quedó mudo de emoción. 5 [en un estat] quedarse pron. Quedà vídua, se quedó viuda. 6 [calmar-se] amainar, calmarse pron, apaciguarse pron. L'oneig ja queda, el oleaje ya amaina. 7 jocs [billar] quedar, quedarse pron. 8 en què quedem? ¿en qué quedamos?9 per mi que no [...]
|
109.
tocar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
precipitadament i ara en tocarem les conseqüències, hemos obrado precipitadamente y ahora tocaremos las consecuencias. 15 fig [abordar] tocar. El seu discurs no va tocar la qüestió religiosa, su discurso no tocó la cuestión religiosa. 16 fig tocar, meterse con. De mi, en podeu dir el que vulgueu, però no toqueu [...]
|
110.
rebre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
camí] recibir, dar la bienvenida. Tothom sortí a rebre'l, todo el mundo salió a recibirle. 5 [sofrir] recibir. No vull rebre més bufetades, no quiero recibir más bofetadas. 6 abs cobrar. Si m'amoïnes gaire, rebràs, si me molestas mucho, cobrarás. 7 qui gemega, ja ha rebut fam mi (o tu, o su) mal no [...]
|