Resultats de la cerca frase exacta: 505
|
81.
folgat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve ample. Un vestit, un calçat, folgat. Unes faldilles folgades. Còmode, benestant. Una posició folgada. [...]
|
|
82.
simitarra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sabre de fulla molt corbada i progressivament més ample usat principalment per àrabs, perses i turcs. [...]
|
|
83.
escarxofar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar-se ben ample en el seient amb tota comoditat. Els homes s'havien escarxofat a les butaques. [...]
|
|
84.
guixera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb dos folíols i un circell terminal ramós, flors rosades, blanques o blavoses i llegum ample, amb dues estretes ales a la sutura ventral, d'origen desconegut i cultivada com a farratgera i [...]
guixera
f. [BOS] [AGA] Herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb dos folíols i un circell terminal ramós, flors rosades, blanques o blavoses i llegum ample, amb dues estretes ales a la sutura ventral, d'origen desconegut i cultivada com a farratgera i comestible ( 
|
|
85.
silur
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix d'aigua dolça de la família dels silúrids, que pot superar els 30 quilos de pes, de cap ample, un poc aplanat, boca molt grossa, amb barbellons a cada maxil·lar, dos al superior i quatre a l'inferior, amb una sola aleta dorsal molt petita i aletes pectorals amb una espina [...]
|
|
86.
serralada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample i que manté una alineació estructural i morfològica. [...]
|
|
87.
crater
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els grecs i entre els romans, vas ample on es barrejava el vi i l'aigua per a omplir la copa. [...]
|
|
88.
folgar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer festa, reposar de treballar. Els nois folguen la tarda del dijous. Passar el temps divertint-se. Venir ample. Fer l'acte sexual. [...]
|
|
89.
soli 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Múscul ample i gros situat sota els bessons, que va des de la tíbia i el peroné fins al tendó d'Aquil·les. [...]
|
|
90.
xeremia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument musical aeròfon de doble llengüeta, amb el pavelló ample i el tub lleugerament cònic, usat en les cobles medievals i renaixentistes. [...]
|
guixera
f. [BOS] [AGA] Herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb dos folíols i un circell terminal ramós, flors rosades, blanques o blavoses i llegum ample, amb dues estretes ales a la sutura ventral, d'origen desconegut i cultivada com a farratgera i comestible (Lathyrus sativus ).
f. [BOS] [AGA] Herba anual de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de tiges alades, fulles amb dos folíols i un circell terminal ramós, flors rosades, blanques o blavoses i llegum ample, amb dues estretes ales a la sutura ventral, d'origen desconegut i cultivada com a farratgera i comestible (