FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Drap de cotó que serveix ordinàriament per a folrar vestits. Teixit fort de cotó amb una cara fortament perxada i, doncs, molt peluda. Teixit amb ordit de lli i trama de llana o de cotó, amb lligament de sarga i perxat pel revés, que servia per a folres, matalassos, coixins [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que comporta una conclusió, especialment en un debat, un raonament, etc. Proposició conclusiva. En gram., consecutiu. El mot doncs és una partícula conclusiva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quina mesura. Vegeu, doncs, quant gran ha estat la seva gosadia. quant a Pel que es refereix a. Es va convèncer que els seus desitjos, quant a allò, no es realitzarien. Del pare, en parlaré més endavant; quant al fill, és una persona molt amable. Tinc la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que practica la bruixeria. Les bruixes de Macbeth. —I, doncs, com ho has endevinat, això? —És que soc mig bruixa. Dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa, dit sovint despectivament. La meva veïna és una bruixa, sempre busca enfrontar els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tu: et planys molt. Queixar-se, expressar el propi malcontentament. Es planyen de la seva mala sort. Ell es planyia que els seus amics no l'havien ajudat. No t'han concedit tot el que els demanaves? Doncs, de què et planys? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conseqüència. També hi va venir el teu germà? Així, hi éreu tots. Tots aquests verbs són regulars; així, en tots ells el gerundi termina en -ent. Podem dir, així, doncs, que tot plegat era mentida. així... com... Tant... com... Armes, així ofensives com defensives [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enfonsarà el país. No és gens decidit: per no res s'enfonsa. Rompre, fer una obertura (en alguna cosa), de fora endins, de dalt a baix. Per entrar-hi vam haver d'enfonsar la paret. No pots obrir-la, la porta? Enfonsa-la, doncs! Es va enfonsar el sostre, i tots van anar a parar al pis de baix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
esperar-lo? —I, doncs, a on? Quan s'enutja —i s'enutja molt sovint— és qüestió d'esperar que es calmi. S'usa, també, després d'haver expressat una cosa, per a afegir-hi un atribut o modificador. És una mentida, i de les més grosses. Ves-te'n del meu davant [...]
