FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que escup sovint. Defensa, generalment de fusta o de rajola, posada a la part baixa d'un portal, d'una finestra, d'una balconada o de qualsevol obertura, perquè escupi l'aigua de la pluja que regalima del batent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fong del gènere Scleroderma, del grup dels gasteromicets, de peridi gruixut, massa esporífera negrosa i obertura irregular, com ara la pota de cavall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquella grossa, normalment més ampla del cos que de l'obertura, que es penja al coll de les ovelles i altres animals a muntanya. Esquella que porta l'ovella que guia el ramat. dur la borromba Ésser el darrer d'una classe en una escola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar cec. Llevar o fer minvar l'enteniment (d'algú) a causa d'un afecte o passió. La cegava l'amor per aquell home. Obstruir, tapar o tancar (una obertura) amb terra, pedres, etc. Van cegar la porta del darrere. Cegar un pou. [...]