v intr [Se conjuga como: huir] 1 fluir. Solo fluye un hilo de agua, només hi flueix un fil d'aigua. 2 fig fluir. De su cabeza fluyen proyectos y proyectos, del seu cap flueixen projectes i projectes. [...]
v intr 1 [córrer un líquid] fluir, correr. Només hi flueix un fil d'aigua, allí solo fluye un hilillo de agua. 2 fluir, manar, brotar. La sang fluïa de la ferida, la sangre fluía de la herida. 3 fig fluir, brotar, manar. Les paraules fluïen clares dels seus llavis, las palabras fluían claras de [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rajar. S'usa vulgarment en el sentit de fluir, que en la pràctica roman un mot literari. Rajar significa pròpiament fluir formant raig o doll. La sang rajava en abundància. córrer decórrer afluir, fluir envers un indret. difluir, fluir per tots costats. escórrer-se escolar-se, fluir passant per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fluir; l'efecte. Qualitat de fluent. Fenomen que presenten certs materials elàstics, com l'acer, de deformar-se plàsticament, sense cap augment apreciable de l'esforç de tracció al qual són sotmesos, quan assoleixen el límit de comportament elàstic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar de rajar, de fluir. Estroncar la sang que surt d'una ferida. La seca que ha fet ha estroncat les fonts. M'ha sortit molta sang, però ja se m'ha estroncat. Estroncar-se una font. Estroncar-se un parlament, un discurs. Estroncar-se una font d'ingressos. [...]
fluït, fluïda (participi de fluir) fluid, fluida (nom i adjectiu)
La forma fluït és el participi del verb fluir, i porta dièresi perquè el participi dels verbs que acaben en la terminació -ir precedida d'una vocal sempre en porten. Per exemple:
La lava ha fluït del volcà amb molta lentitud.
La [...]