FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc. Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. Arbitrar 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de procedir envers algú. Ell li dona un mal tracte. No en rep sinó mals tractes. Manera de captenir-se en les seves relacions amb els altres. És un home d'un tracte exquisit. tracte de favor Tracte afavoridor. Conveni debatut entre dues parts. El nostre tracte ha estat aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer aparèixer, exhibir, especialment en estil forense. Produir testimonis. Presentar-se, explicar-se, captenir-se davant la gent, de tal o tal manera. Quin bon actor! Sap perfectament com ha de produir-se en públic. Generar, donar naixença (a algú o a alguna cosa). La terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No ésser adient amb el rang, l'origen, etc., d'algú, no ésser el que hom en podia esperar. Això desdiu de tu, de la teva serietat. Aquests presents mesquins desdiuen d'un home ric com ell. Algú, no captenir-se, en una ocasió, com era d'esperar del seu rang, del seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir un estat de torbació en l'ànim (d'algú) que no li deixa veure clar el que ha de fer, de dir, etc., com ha d'obrar, de captenir-se. No em diguis res, no m'atribolis, que encara ho faré més malament. Quan comencen a dir-me «fes això», «fes [...]