1 llaç, nus amb bagues escorredisses. Fer el llaç de la corbata. baga, nus característic. feridao enferidura, nus amb què hom lliga un ham. lligada, nus amb què es lliga quelcom. barrilet(nàut.), nus escorredís. pinya de rosa, nom d'un nus nàutic. gra d'ordi, íd. ballestrinca, íd. 2 Fig [...]

què. Ja em direu el què. punt nus. El nus de la qüestió. viu. Ara arribem al viu de la discussió. moll(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

enforcallo forcall junció forcato forcadura nus. El poble N. és un nus ferroviari molt important. confluència(->) (de dos rius) Cp. entreforc, bifurcació, cruïlla Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 nuo nus(de la fusta) tenell renòs 2 nuvolada, xàfec, ventada. 3 dificultat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 m. Dispositiu per a escórrer coses mullades. escorredora escorreplats 2 adj. escorredís Cp. escanyagossos: nus escorredor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cruïllada creuer, l'indret en què es creuen dos camins. quadrivi encreuament. A l'encreuament dels dos camins. trivi, trifurcació d'un camí. nus, indret on convergeixen diferents camins, línies ferroviàries, etc. quatre camins quatre cantons, cruïlla, encreuament de dos carrers, etc. Els quatre [...]

, centre de gravetat. centrosfera, centre de la terra. vòrtex, centre d'un cicló. nus, centre d'una xarxa de vies de comunicació. Un nus ferroviari. focus o fogar(fig.), lloc des d'on irradia un mal o una influència dolenta. Un focus d'infecció. Un fogar d'intrigues. Cp. clau de volta (fig.). 3 [...]

1 soltar els lligams desfer desamarrar desnuar, deslligar un nus. desentortolligar desencordar desencordillar destravar desfermar 2 Fig. Deslligar d'una prometença, d'un deure, etc. eximir exemptar dispensar exonerar alliberar desobligar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 maneig maquinació maniobra(fig.) trama. Ordir una trama a algú. càbala(fig.). Muntar una càbala. complot(->) confabulació Cp. artifici 2 (En literatura) acció trama nus de l'acció Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

. canemuixao caramuixa(del cànem) riscla, íd. canó, tros de canya de nus a nus. aspre(->), canya plantada a terra per a sostenir plantes enfiladisses, com mongeteres, tomaqueres, etc., o plançons. 2 tija. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]