1.
imant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral que té la propietat d'atreure el ferro. Material, generalment ferro o acer, que ha adquirit artificialment la propietat d'atreure el ferro. [...]
|
2.
imant corbador
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Física
Imant que desvia la trajectòria recta inicial de les partícules amb càrrega elèctrica i els imprimeix una trajectòria corba. [...]
|
3.
imant
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Física
Peça, generalment de ferro o acer, que està envoltada d'un camp magnètic i té la propietat d'atreure el ferro i altres materials ferromagnètics. [...]
|
4.
imant
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
5.
imant
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Física
Cos ferromagnètic o ferrimagnètic amb imantació no nul·la. [...]
|
6.
imant
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Cos que té la propietat d'atraure el ferro. [...]
|
7.
imant
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Cos que té la propietat d'atreure el ferro. [...]
|
8.
imant
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [ferro imantat] imán. [...]
|
9.
imant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
magnet caramida magnetita, òxid de ferro, que té la propietat d'atreure la llimalla de ferro. electroimant Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
imant artificial
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Imant que, de ferro, níquel o cobalt, ha esdevingut imant pel frec amb imants naturals o per acció d'un corrent elèctric. [...]
|