Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

mullar

1 L'aigua o altre líquid adherir-se a la superfície d'una cosa o penetrar-ne els porus (el subjecte és el líquid).
humitejar (→)
banyar, mullar abundosament. La suor li banyava el front.
enrosar, mullar de ros. Fig.: La cara se'm va enrosar d'una suor freda.
sotaiguar, mullar un bancal, etc. l'aigua que passa pel del costat.
inundar. El riu ha inundat els camps.
calar (un cos permeable). L'aigua li calava el vestit.
amarar. Amarat de suor. Les terres amarades per les pluges persistents.
xopar. La pluja li va xopar els vestits.

2 Fer que l'aigua o altre líquid s'adhereixi a la superfície o penetri els porus d'una cosa.
(El subjecte és la persona que ho fa).
remullar
irrigar
regar. Aquesta gespa s'ha de regar cada dia.
ruixar
arrosar. Cada vespre arrosava els testos del seu balcó.
esquitxar
rabejar
aspergir
amarar. Amarar la calç.
locionar, mullar una part del cos amb una loció.
inundar. Els holandesos van inundar gran part de llur país per impedir l'avanç de les tropes alemanyes.
bavejar, mullar de bava. Un tros de pa bavejat.
compixar, mullar amb la seva orina algú o alguna cosa.
abeurar. Abeurar un terròs de calç.
xopar. Xopar-li el front amb una esponja.
sucar. Pa sucat amb llet.
humitejar. De tant en tant, s'humitejava els llavis.
banyar.

3 (mullar-se pron.)
prendre la pluja, mullar-se sota la pluja.
restar fet una sopa, mullar-se molt.
mullar-se com una sopa
Cp. impregnar
Ant. Assecar. Eixugar. Escórrer.

4 Fig.: → aprofitar-se.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions