31.
vicari vicària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la mateixa plaça biològica i es troba en els mateixos agrupaments vegetals. Herba de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles totes basals, amplament linears o ensiformes, i flors blanques o un xic groguenques, força grosses, disposades en inflorescència vistosa [...]
|
32.
menta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encreuament de la menta d'aigua i la menta de bou, poc pilosa, de fulles amplament lanceolades i flors liloses, cultivada per a l'obtenció d'essència i per a fer-ne infusions, i sovint escapada de conreu (Mentha piperita). menta romana Cost². menta romana Menta pebrera. Licor preparat [...]
|
33.
roser
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
coriàcies i lluents, amb els folíols amplament lanceolats i aguts, i flors blanques, generalment en grups de més de tres, que es fa als alzinars i a les bardisses de la terra baixa (Rosa sempervirens). roser gàl·lic Roser silvestre, caducifoli, de tiges amb agullons molt nombrosos [...]
|
34.
lliri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels seus rizomes un oli emprat en perfumeria (Iris germanica var. florentina). lliri d'un dia Lliri de la família de les liliàcies, herbaci i rizomatós, de fulles amplament linears, quasi totes basals, i flors d'un groc vermellós, amb sis tèpals, els tres interns ondulats [...]
|
35.
rei reina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
grosses i vermelles, molt vistoses, que s'obren en fer-se fosc, originària de Mèxic i Amèrica Central, cultivada com a ornamental (Disocactus speciosus). reina dels boscos Herba de la família de les rubiàcies, de fulles amplament lanceolades i verticil·lades, flors [...]
|
36.
pi 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amplament cònica, de fulles primes i lluents, en grups de tres, i pinyes molt asimètriques, reflexes i sovint agrupades, originari de l'Amèrica del Nord, que es cultiva per a l'obtenció de fusta (Pinus radiata). pi marítim Pinastre. pi negre Pi d'escorça grisenca i [...]
|
37.
llengua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
híspida, de tiges dretes puntejades de negre, fulles oblongues o lanceolades, flors de color variable entre el blau i el porpra, amplament tubuloses i amb els estams molt sortints, freqüent en prats secs i vores de camins (Echium vulgare). llengua de ca Planta de la família de les [...]
llengua
|
38.
herba
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sant Joan Espernallac. herba de Sant Joan Espunyidella groga. herba de Sant Jordi Herba alta de la família de les valerianàcies, ben glabra, de tiges fistuloses, fulles amplament lanceolades, oposades, i flors tubuloses i esperonades, vermelles o roses, de vegades blanques, reunides en [...]
|
39.
allassa de primavera
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Botànica
Planta vivaç de la família de les amaril·lidàcies, de bulb gros, fulles linears i una gran flor blanca que surt d'una espata membranosa, generalment solitària, pèndula i olorosa, amb els tèpals amplament ovats terminats bruscament en una punta verda, que apareix a l'inici de la primavera a les [...]
|
40.
ronyó supernumerari
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Ronyó que s'afegeix als dos habituals, més o menys rudimentari, amb sistema pièlic o ureteral independent. En alguns casos és adherit, més o menys amplament, a algun dels ronyons normals. [...]
|