FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar, netejar, amb un raspall. Raspallar un vestit. Raspallar-se les dents. Afalagar (algú) amb lloances, especialment per veure de treure'n alguna cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestacions d'alegria. Els nens, en veure el parc, quins alegrois! tenir els alegrois Estar molt alegre. tenir els alegrois Estar un poc begut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al pessimisme o als pessimistes. Seguidor del pessimisme. Inclinat a veure i a jutjar les coses en llur aspecte menys favorable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer denteta [o fer dentetes] a) Fer enveja menjant. L'arròs que menjaven feia denteta als de la taula del costat. Els feia dentetes veure com s'atipaven. Ara et faré dentetes perquè he demanat unes postres exquisides. f. [LC] fer denteta [o fer dentetes] b) per ext. Veure'l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment aparent oscil·latori que presenta la Lluna i que permet a un observador terrestre de veure zones de la superfície lunar que abans eren inaccessibles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure de lluny. Mirar d'amagat. Les guiparem per les espieres de la torratxa. No guipis mentre ens amaguem. guipar-hi Veure-hi. Sense ulleres no hi guipo. [...]