FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
La grafia dels sons vocàlics tònics L'ús de les grafies vocàliques en el vocalisme tònic general és unívoc i no es pres-ta a confusió en la mesura que a cada so vocàlic li correspon la seva grafia vocàlica, amb el benentès que els sons [ ? ] i [e], d'una banda, i [ ? ] i [o], de l'altra [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
No hi ha contracció: a) Quan l'article es pot apostrofar amb el mot següent perquè comença per vocal, precedida o no de h: porta- ho a l'avi, baixa de l'arbre, parla de l'home, Portal de l'Àngel, coses per l'estil, va a ca l'apotecari, terres de ca n'Amat. 110 4.3 b) Quan l'article forma part del [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Les lletres modificades Hi ha lletres que es poden modificar amb signes afegits, els diacrítics, per a indi-car un valor distint del que tindria la lletra corresponent sense el diacrític. Amb l'addició dels diacrítics, aquestes lletres esdevenen lletres modificades i representen valors concrets [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
general. Per a representar aquests sons, s'escriu g i j d'acord amb les regles següents: a) S'escriu j davant a, o o u: jardí, joc, joia, jove, jugar, julivert, jutge, aljub, aju-da, barreja, cònjuge, conjunt, dejuni, esbarjo, major, menjar, perjuri, pijama, pluja, rajar, rajola; Jacob, Jaume, Joan [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
aparèixer en totes les posicions dins del mot, mentre que el so africat [? t?? ]? apareix principalment entre vocals i a final de mot. En els parlars occidentals i del Camp de Tarragona, en canvi, predomina el so africat [? t?? ]? en posi-ció inicial de mot o darrere de consonant. Entre vocals i a final de [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Sil·labificació gràfica i partició de mots a final de ratlla Quan un mot polisíl·lab no cap sencer al final d'una ratlla en un escrit, en general es pot descompondre en dos fragments. Aquesta partició es fa mitjançant el signe gràfic anomenat guionet (-), que en aquest cas s'afegeix al primer dels [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
Sobre l'ocurrència dels sons oclusius, fricatius i africats en fi de síl·laba, convé tenir present: a) Que en posició final absoluta de mot solament és possible la realització sorda. En con-seqüència, en aquesta posició un so sord es pot trobar representat per la consonant que ordinà-riament [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
reflecteixen en l'escriptura, com la terminació [-e] del masculí singular dels mots acabats en el sufix -ista (artista, turista), corrent en la llengua parlada, o, en registres informals, l'oscil·lació de timbre de la a àtona final (casa, compra) i la pronúncia [a] a l'inici de mots començats per en, em i es [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
, iberoromà, infraroig, monoraïl, multiracial, neorealisme, polirítmia, prerequisit, preromànic, pseudoràbia, radioreceptor, semirec-ta, sobrereserva, suprarenal, teleradar, termoregulador, trirectangle, turboreactor, vicerectorat (§?4.3c). Però s'escriuen amb rr: a) Els mots formats amb els prefixos a [...]
FontOrtografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
[k] qu queixal, quinze, boques, adquirir; Miquel, Raquel; Queralbs, Tòquio Hug, Sigfrid k karate, koiné, kurd, whisky; Kant, Kenya, Kuwait, Pakistan A la columna de la grafia, la lletra v representa la pronúncia [b] en els parlars en què s'ha perdut la distinció entre [b] i [v]. Així mateix, en [...]