1 menar. A veure si el puc menar a venir amb nosaltres. persuadir. L'he persuadit d'anar-se'n. convèncer fer decidir a(fer quelcom) ensibornar, induir amb raons capcioses o enganyoses. moure a Cp. tocar el botet a algú: induir-lo a dir allò que volia tenir secret, fer cantar algú, íd. 2 [...]

1 induir col·legir(ant.) concloure Ant. Deduir. 2 causar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 portar, emportar-se. 2 Fig. Portar a tal o tal conseqüència. ocasionar, causar. 3 induir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

amonestar sermonejar aconsellar(->) encoratjar incitar(->) induir excitar. Excitar algú a la revolta. empènyer animar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 concloure. D'això, no en podem concloure res. Ant. Induir. Cp. seguir-se una cosa d'una altra, deduir-se 2 rebaixar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 provar. 2 intentar. 3 seduir abellir. Que no t'abelleixin els plaers mundanals. retemptar, tornar a temptar. induir fer babarotes fer denteta fer venir salivera ballar l'aigua als ulls (d'algú) En aquesta frase, ballar és v. tr. enllaminiro enllepolir Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

per induir algú a fer una cosa. Ant. Desesperança (≠ desesperació). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

filla. inferir deduir induir argüir treure'n la conseqüència Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

inducció abelliment. Induir a pecar amb paraules, esguards i altres abelliments. excitacióo excitament. Excitació a combatre. atabuixo atabuixada, acció d'incitar amb la veu o d'altra manera una persona perquè acceleri l'execució d'una cosa. invitació sol·licitació inspiració(fig.) enardiment [...]

fos conquerida. engatjament, acció de lligar-se amb una promesa. mirallets, promeses enganyoses per a induir algú a fer quelcom. farfolla, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]