FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir quelcom (amb palla, amb un aliment, etc.), fins a posar-ne tibants l'embolcall, les parets. Embotir la borra en el bast. Embotir la carn en el budell. Omplir atapeïdament (alguna cosa). Embotia la pipa prement el tabac amb el dit petit. La gent embotia els carrers. Està que peta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o l'arrebossat quedin ben fixats. Omplir amb l'abeurada (les juntes dels paviments, dels aplacats, etc.) per tal que s'hi escampi bé i les ompli. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar (un líquid) dins una substància, especialment en un teixit, en una cavitat, del cos. Injectar aigua dins l'orella. Fer entrar (un metall fos) a pressió dins un motlle. Omplir (una cavitat, una substància, etc.) d'un líquid que hom hi fa entrar. Injectar les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Els invasors es llatinitzaren i adoptaren el dret romà. Omplir de llatinismes. Imitar la llengua, l'estil, els costums, etc., llatins. La gent lletrada, en escriure, llatinitzava força. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc., eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc. Àrid de molt poca grandària destinat a omplir els buits d'entremig de les pedres matxucades del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bon seny. Estar fora de seny. Eixir de seny. No tenir el seny complit. Sentit1 1 . Campana d'una certa grossària. a seny Del tot, completament. Tenia la guardiola plena a seny de moneda. El tren es va omplir a seny de gent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
consentiré cap altra discussió. Perdre consistència, resistència, fendre's lleugerament, a conseqüència d'un cop, una batzegada, etc. En omplir el càntir a la font, ha topat amb l'aixeta i s'ha consentit. Amb un canvi de casa és difícil que un moble o altre no es [...]
El verb castellà rellenar té diversos significats, que en català equivalen a paraules diferents segons els contextos.
En l'àmbit de la gastronomia, si es vol indicar la idea d'omplir de determinats ingredients, es parla de farcir (aus, pastissos, etc.) i de farciments. Es diu farcir un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
favor nostre. Allò que concedim a algú per la nostra voluntat envers ell. Omplir algú de favors. Em va fer un favor que mai no li agrairé prou. Concedir algú alguna cosa com a favor, per favor. Certs favors no es fan. feu-me el favor de Forma polida de demanar alguna cosa [...]
