Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
consonant, especialment en paraules començades per en-, em- i es- (encetar, entendre, embut, embrutar, escoltar, espenta) i en d'altres com llençol i sencer.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.3.1.1 i 3.3.4.1e)
[...]
poden observar altres pràctiques de puntuació: alguns mitjans de comunicació, editorials o autors utilitzen el signe d'interrogació i d'admiració també al principi de les oracions quan la lectura pot resultar confusa (per la complexitat sintàctica o la llargada de l'oració); i d'altres utilitzen els [...]
Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple:
Els meus pares ja fa quaranta [...]
.
En cas que el sintagma nominal, a més d'anar introduït per un determinant indefinit, tingui un adjectiu, si aquest adjectiu queda sense pronominalitzar va precedit de la preposició partitiva de. Passa el mateix amb els participis i amb els possessius postverbals:
Ell va proposar dues receptes fàcils [...]
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:
Almeria: d'Almeria
Cadis: gadità -ana
Còrdova: cordovès -esa
Granada [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca
Saragossa: saragossà -ana
Terol: de Terol
[...]
Fitxa
6591/2Darrera versió: 11.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Andalusia
Resposta
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
Fitxa
6591/2Darrera versió: 11.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Andalusia
Resposta
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents: