1 esfumar-se, desaparèixer gradualment. eclipsar-se(fig.) dissipar-se. Amb el vent, es dissipà la boira. espassaro espassar-se. Espassar-se la tempesta, la boira, la migranya, el dolor, la gana, la son, etc. anar-se'n. Ja se n'ha anat el mal de cap? perdre's. L'avió es perdé entre els núvols [...]

desaparèixer, desmaiar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

acabar-se, desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Fer-se introbable. desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 evaporar. 2 (volatilitzar-sepron.) Fig. desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 derrotar. 2 envair. 3 dissipar, desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 difuminar degradar(un traç de llapis, una taca de color) 2 (esfumar-sepron.) desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 esvair. Esvair una sospita. esduir esbargir desfer dispersar 2 malgastar. 3 viciar. 4 (dissipar-sepron.) desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 apagar. La llum del sol apaga la de les estrelles. Fig. fer la pols (a algú), eclipsar-lo. 2 (eclipsar-sepron.) desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 delir(ant.) obliterar desapuntar, esborrar allò que està apuntat. passar ratlla fer taula rasa raspar, esborrar raspant el paper. suprimir. Suprimir dos mots d'una ratlla. Cp. remenjar (el color d'una tela tenyida). 2 Fig. desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]