Els verbs aparèixer i conèixer (i els seus derivats: desaparèixer, reaparèixer; desconèixer, reconèixer, etc.) tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (aparec, conec) i en totes [...]
incrementaria encara més la tensió entre els treballadors.
Quan va tenir notícia del que passava, ningú no sospitava que des de llavors no la tornarien a veure mai més.
El seu germà va desaparèixer. L'endemà tothom ho sabria i se'n lamentaria. [...]
dades el portaveu (la informació nova és el portaveu).
Això no obstant, en relació amb el subjecte, hi ha casos en què la seva posició natural és a continuació del verb, i no al davant:
Amb verbs inacusatius com néixer, morir, caure, aparèixer, desaparèixer, existir, esdevenir-se: Cau aigua del [...]
parla ràpid i no l'entenc
recte: Va seguir recte i va desaparèixer entre la boira
sa: Per viure bé cal menjar sa
seguit: Tota la tarda que plou seguit
D'altres sovint formen part d'expressions lexicalitzades: costar car (sentit figurat), filar prim, jugar net o jugar brut, mirar prim, mirar fix, pagar [...]
Algunes de les onomatopeies que representen sons fantàstics són les següents:
acció d'esdevenir màgic (fet sorprenent): txam, pof!
acció d'aparèixer i desaparèixer: plop, plof, pup
acció de cridar un monstre: grumf!
acció d'udolar (fantasma): uuu, buu
[...]