11.
floretear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [adornar con flores] florejar. v intr 2 manejar el floret. 3 amer [flirtear] flirtar, flirtejar. [...]
|
12.
campirano
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na m i f amer 1 [patán] taujà -ana, pagerol -a. 2 [campesino] pagès -esa, camperol -a. 3 [diestro en manejar y domar caballos] picador -a, domador -a. [...]
|
13.
garabatear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 manejar el cercapous. 2 [garrapatear] gargotejar. 3 fig, fam i p fr actuar (o parlar) amb embuts (o circumloquis). v tr 4 [garrapatear] guixar. Solo sabe garabatear papeles, només sap guixar papers. [...]
|
14.
menear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 remenar, bellugar, moure, manejar, fer anar. Menear la cola, remenar la cua. 2 fig i p fr [un negocio] menar. 3 peor es meneallo fig i fam més val no remenar-ho, deixem-ho córrer. v pron 4 [moverse] bellugar-se, agitarse. 5 fam [apresurarse] afanyar-se, apressar-se. ¡Menéate, que vamos a [...]
|
15.
tinglado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [cobertizo] rafal, cobert. 2 [de un puerto] magatzem. 3 [tablado] tarima f. 4 fig [enredo] tripijoc, maquinació f, tramoia f. 5 manejar el tinglado fig remenar les cireres. 6 ¡menudo tinglado se ha formado! fig quin enrenou (o sarau) que s'ha armat! [...]
|
16.
antojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cada uno a su antojo cadascú al seu gust, cadascú com vulgui. 6 manejar a uno a su antojo tenir algú ficat a la butxaca. 7 no obrar sino a su antojo fer la seva. 8 seguir sus antojos (o vivir a su antojo) fer allò que li dona la gana. [...]
|
17.
aguja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
saber manejar) la aguja de marear fig saber anar pel món, saber-s'hi moure. 32 meter aguja y sacar reja fig donar una gla per fer cagar un roure. [...]
|
18.
hilo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 14 írsele a uno el hilo perdre el fil. 15 manejar (o mover) los hilos fig i fam moure els fils. 16 perder el hilo perdre el fil. 17 por el hilo se saca el ovillo estirant fils se'n treu l'entrellat. 18 seguir el hilo seguir el fil. [...]
|
19.
cuarto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam ficar-hi cullerada. 36 en cuarto [encuadernación] en quart (o quart). 37 estar sin un cuarto fam estar sense un xavo (o un ral). 38 es tres cuartos de lo mismo (o propio p fr) fam és si fa no fa el mateix. 39 manejar los cuartos fam remenar les cireres. 40 menos cuarto [hora] tres quarts de. Las [...]
adj 1 [que sigue al tercero] quart -a. Ya hace el cuarto año de carrera, ja fa el quart any de carrera. 2 [cuarta parte] quart -a. Me corresponde la cuarta parte del botín, em correspon una quarta part del botí. m 3 [cuarta parte de una hora] quart. Hace un cuarto de hora que te estoy esperando, fa un quart que t'espero. 4 cambra f, habitació f, quarto. El cuarto de los niños, la cambra dels nens. 5 [medida de papel] quart. 6 [moneda] quart. 7 [piso pequeño] piset, apartament. Cuarto amueblado, piset moblat. 8 [de un vestido] quarter. 9 [de un animal] quarter. 10 [de un terreno] quartera f. 11 astr quart. Cuarto creciente, menguante, quart creixent, minvant. 12 mar quart. 13 mil [del centinela] quart. 14 pl fam [dinero] calés, quartos, doblers, cèntims. Esto vale muchos cuartos, això val molts calés. 15 aflojar los cuartos fam afluixar la mosca. 16 cuarto de aseo lavabo. 17 cuarto de banderas [en un cuartel] sala de banderes. 18 cuarto de baño cambra de bany, bany. 19 cuarto de dormir cambra, dormitori. 20 cuarto de estar sala d'estar. 21 cuarto de hora quart. Hace unos tres cuartos de hora que le vi, fa uns tres quarts que l'he vist. 22 cuarto de hora quart d'hora. 23 cuarto de la muchacha cambra de la minyona. 24 cuarto delantero [de un animal] quarter anterior (o del davant). 25 cuarto de Luna quart de Lluna. 26 cuarto de prevención [cuartelillo] prevenció. 27 cuarto oscuro [de fotógrafo] cambra fosca. 28 cuarto trasero [de un animal] quarter posterior (o del darrere). 29 cuarto trastero cambra dels mals endreços, traster. 30 dar tres cuartos (o un cuarto) al pregonero fam publicar una cosa a so de trompeta, esbombar una cosa des del terrat. 31 de a cuarto [botella] d'un quart de litre. 32 de cuatro cuartos (o de tres al cuarto) [barato] de quatre xavos, de quatre rals. Un traje de cuatro cuartos, un vestit de quatre xavos. 33 de cuatro cuartos (o de tres al cuarto) [mediocre] de mala mort, d'estar per casa, de secà. Un escritor de tres al cuarto, un escriptor de mala mort. 34 dejar sin un cuarto fam deixar sense un xavo (o un ral). 35 echar su cuarto a espadas fam ficar-hi cullerada. 36 en cuarto [encuadernación] en quart (o quart). 37 estar sin un cuarto fam estar sense un xavo (o un ral). 38 es tres cuartos de lo mismo (o propio p fr) fam és si fa no fa el mateix. 39 manejar los cuartos fam remenar les cireres. 40 menos cuarto [hora] tres quarts de. Las dos menos cuarto, tres quarts de dues. 41 no andar bien de cuartos fam anar prim (o curt) de calés. 42 no tener ni un cuarto fam no tenir ni una malla (o ni un cèntim, o ni un xavo), estar a l'última pregunta. 43 no valer un cuarto fam no valer res, no valer ni cinc cèntims. 44 ¡qué... ni que ocho cuartos! no em vinguis amb romanços! 45 y cuarto [hora] un quart de. La una y cuarto, un quart de dues. |