FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'estar subjecte. La subjecció al diví poder. La subjecció a les lleis. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element. Figura retòrica que consisteix a fer l'orador o l'escriptor una pregunta, donar-li la resposta que suposa que donaria l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèl·lula de paret gruixuda, sense pigments, present en moltes cianofícies filamentoses, capaç de fixar nitrogen i proveir l'alga de compostos nitrogenats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fixar; l'efecte. Idea fixa, que obsessiona. Tècnica mitjançant la qual hom aconsegueix l'estabilització d'un teixit o un organisme per tal de conservar-ne l'estructura primitiva, fixar els colorants i impedir-ne la degradació pels microorganismes. En psic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buidar completament, fins a la darrera gota (un recipient). Esgotar-se una deu. Exhaurir 2. Esgotar-se un llibre, l'edició d'un llibre. Causar un esgotament físic o nerviós (a algú). Si treballes així, t'esgotaràs. Fixar, damunt el gènere que es [...]