Resultats de la cerca bàsica: 10

Diccionari de la llengua catalana
1. mesc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Secreció olorosa de sabor amargant, produïda pels fol·licles prepucials del mesquer, emprat com a antiespasmòdic i en perfumeria. [...]
2. almesc
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mesc. [...]
3. almescar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perfumar amb almesc o mesc. [...]
4. musc -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Morat fosc. Barretina musca. Mesc. [...]
5. moscat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'olor que recorda el mesc. Nou moscada. [...]
6. mòsquids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers de l'ordre dels artiodàctils, sense banyes, amb ullals llargs i punxeguts, que segreguen el mesc, propis de l'Àsia, a la qual pertany el mesquer. Individu d'aquesta família. [...]
7. almescat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les geraniàcies, pilosa i glandulosa, de fulles pinnaticompostes, amb els folíols ovats, dentats o pinnatífids, flors rosades, en umbel·la, i fruits prolongats en un llarg bec, d'olor semblant a la del mesc, pròpia d'indrets ruderals (Erodium [...]
8. mesquer -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa olor de mesc. Mamífer artiodàctil remugant de la família dels mòsquids, d'1 metre d'alçària, amb ullals molt desenvolupats, que es nodreix de flors, herba i líquens, habita als boscos del nord d'Àsia i del qual s'obté el mesc (Moschus [...]
9. sàlvia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mediterrània i es cultiva com a medicinal (Salvia officinalis). sàlvia romana Herba de la família de les labiades, robusta, viscosa i amb olor de mesc, de fulles grosses, gruixudes, ovades i cordiformes, dentades i de superfície rugosa i bonyeguda, i de flors blanques o liloses disposades en [...]
10. herba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
herba del mal estrany Serverola. herba del mal gra Ranuncle de pedrusca. herba del mesc Almescat 2. herba del meu Meu¹. herba del nuset Herba prima a). herba del nord Herba de la família de les saxifragàcies, viscosa, que fa tofes laxes, de fulles palmatipartides [...]