En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
Estàndard digital europeu per a circuits digitals que funcionen a 2,024 Mbps; és equivalent al multiplexatge de 32 canals de veu de 64 kbps. [...]
Fitxa
6355/4Darrera versió: 16.06.2017
Títol
La vocal 'e': accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats
Resposta
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.