En els parlars valencians i baleàrics, es fa servir la mitja hora com a fracció bàsica. Per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada. Per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple:
8.10 h: les vuit i deu
8.15 h: les [...]
sistema de rellotge.
Sistema de campanar
Aquest sistema es caracteritza pel fet que es divideix l'hora en quatre quarts i es fa referència a l'hora en punt següent i no a l'hora en punt ja passada. Per exemple:
És un quart de nou. (8.15 h)
Són dos quarts de nou. (8.30 h)
Són tres quarts de nou. (8.45 h [...]
altres expressions, com ara: anotar a l'agenda, donar hora, reservar, fixar una cita, planificar, programar... Per exemple:
Has anotat a l'agenda la inauguració de l'exposició?
Truca'ns i et donarem hora.
Li reservo hora per a la setmana que ve.
Per fi he pogut fixar una cita amb l'advocada.
Hem [...]
En català es poden fer servir diversos adverbis i locucions amb aquest valor d'aproximació: almenys, si més no, pel cap baix, ben bé, com a mínim, tirant curt, etc. Per exemple:
En Jaume, si més no, ha mostrat interès per la situació.
Encara trigaran almenys mitja hora.
Ens haurem d'esperar ben [...]
En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.
Tot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, en aquests casos, el prefix [...]
Les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o poden anar sense preposició. Per exemple:
Li paguen tres euros a l'hora o Li paguen tres euros l'hora.
Treballa vint hores a la setmana o Treballa vint hores la setmana.
Podem triar dues festes a l [...]
La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.
[...]
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
Fitxa
3082/4Darrera versió: 28.01.2021
Títol
Sigla de associació de mares i pares d'alumnes
Plural de AMPA
Resposta
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
poder + infinitiu o els adverbis potser, probablement, etc. Per exemple:
Ara pot fer mitja hora que són a dins.
Potser fa mitja hora que són a dins.
En canvi, no és adequat, en els registres formals, l'ús del futur per expressar probabilitat en el present (Ara seran les tres) o del condicional per [...]
aquesta hora ja no hi ha temps de fer això. (i no A aquesta hora ja no dona temps de fer això.)
Ara bé, l'expressió donar temps sí que té el sentit de 'concedir, permetre o senyalar temps per fer una cosa'. Per exemple:
Doneu-me temps perquè me'n faci a la idea.
Li ha donat un dia de termini perquè [...]
Fitxa
3082/4Darrera versió: 28.01.2021
Títol
Sigla de associació de mares i pares d'alumnes
Plural de AMPA
Resposta
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.