FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa goig de veure, que atreu la mirada pel seu bell aspecte, pel color, etc. La vistosa indumentària de la guàrdia imperial. Ocells que tenen un plomatge vistós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de drap, de tela, de pell, etc., que hom estén sobre alguna cosa per cobrir-la o perquè faci més goig. Cobertor de llit, de caixa, de taula, d'altar. Petit llosat sobre el portal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir amarg. Aquesta beguda m'ha amargat la boca. Afligir moralment, llevar el goig. Aquest fill, amb el seu mal cap, li amarga l'existència. Tenir un gust amarg. Un xarop que amarga com el fel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recordar. Remembrem aquest esdeveniment amb gran goig. Remembra amb exactitud els bells dictats de Sèneca i Petrarca. Remembrem el naixement de la poeta amb la publicació de la seva obra completa. La llosa mortuòria remembra el seu episcopat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar caminant, corrent, etc., (a un lloc). Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. Abastar, haver. Va atènyer un gran heretatge. Aconseguir 4. En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Corregué per atènyer el millor lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Goig que fa una persona per la seva presència ufanosa, l'exuberància del seu cos, l'elegància del seu vestir, etc. Quina patxoca, nois, amb els uniformes nous! La noia feia patxoca, amb aquell vestit llarg i tan ben pentinada. Aquesta camisa fa molta patxoca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte de devoció catòlica en record dels quinze misteris de la Mare de Déu, dividit en tres parts que són els misteris de goig, els de dolor i els de glòria, en el qual, després de cada misteri, hom recita un parenostre, deu avemaries i un gloriapatri, i al final la [...]