Resultats de la cerca frase exacta: 62
|
1.
goig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emoció causada per la contemplació d'una cosa que plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que abelleix, per l'adquisició del bé desitjat. Quin goig seria per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre'l. fer goig una cosa Fer bo de [...]
desflorar
|
|
2.
goig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 gozo, alegría f. Saltava de goig, saltaba de gozo. 2 pl lit [cant, full] gozos. Col·leccionador de goigs, coleccionador de gozos. 3 bon goig que... y gracias si...Bon goig que t'ho pugui fer, y gracias si te lo puede hacer. 4 fer goig [ésser plaent] dar gozo (o gloria), ser bonito. Fa goig de [...]
|
|
3.
goig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 plaer, alegria. 2 Fer goig (algú, pels seus vestits, etc.): Fer tropa. Fer patxoca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
gojosament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb goig. [...]
|
|
5.
gojós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sent goig. [...]
|
|
6.
braserada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les brases que cremen en el braser. Hi ha una braserada que fa goig: hi ha foc per a tota la nit. [...]
|
|
7.
quillar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arreglar-se a fi de fer goig. [...]
|
|
8.
curull 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple a vessar. Feia goig aquella taula curulla de viandes. [...]
|
|
9.
bufarell 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple, gras, que fa goig de mirar. Quines galtes més bufarelles, aquest infant! [...]
|
|
10.
enrajolat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paviment fet amb rajoles. La sala, amb l'enrajolat nou, ja fa més goig. [...]
|
desflorar
1 v. tr. [LC] [BO] Despullar (una planta) de la seva flor. Un roser que algú havia desflorat.
2 tr. [LC] Treure la virginitat (a una dona). Desflorar una verge.
3 tr. [LC] desflorar un assumpte Parlant-ne, fer-li perdre la seva novetat.